Na Hora da Paixão

Una de les coses que més enyoro de la meva altra vida, és poder escoltar música amb tranquil·litat. Quan era jove, quan no tenia ni un duro, sempre pensava quan sigui gran, i treballi, em podré comprar discs i amb un bon equip de música, em pasaré moltes hores gaudint-la.

 

Doncs ara que sóc gran i tinc feina, tinc prou diners per poder comprar un bon equip de música, m’he gastat molts milers de duros entre LPs, CDs i a l’ordinador dec tenir uns 20 gigues de mp3, però mai tinc temps per escoltar la musica

 

L’únic moment que tinc per escoltar la música és quan vaig amb el cotxe a la feina i quan torno. Allà tinc entre 15 i 20 minuts és a on puc fer-ho. Ni equips Hi-FI, ni cap sofà ni cap cambra aïllada. Al cotxe amb els altaveus de sèrie, mentre condueixo, és a on puc escoltar la musica

 

L’altre dia, la meva dona em va convidar a escoltar a Karlsruhe una amiga seva Brasilera que toca bossa nova i jazz. Hi vaig anar amb poques ganes. La Bossa Nova, he escoltat poca cosa, només l’Astrud Gilberto amb Stan Getz amb Garota de Ipanema de Vinicius de Moraes i Calors Jobim.


(continua)

 

La seva amiga, tocava en un petit bar, de Karlsruhe. Per sorpresa meva, malgrat les males condicions del local, vaig  gaudir com molt de temps no ho feia. Va fer un repertori molt bo de cançons de Vinicius de Morae, Pereia, Jobin, Calletano, però barrejats amb clàssics del Jazz amb arranjaments de bossa nova. Al final varem sopar amb ella, ella havia cantat opera i ha estat de concerts a Barcelona, Però com sempre acostuma a passar, un mal amor la mig esgarriat, per sort ara es dedica a la bossa nova i al Jazz. Per mi molt millor. Ens va regalar (després de pagar 15€, com no podia ser) el seu nou CD.

 

Ara, cada dia, quan arranco el cotxe la seva veu m’acompanya i la sento que arribat la meva petita Na Hora da Paixão. Us la recomano. Té una veu increïble i l’equip de musics de Jazz que l’acompanyent al seu nou àlbum en directe és magnífic.

 

Morello & Barth present  Viviane de Farias

 

Totes les cançons son molt bones, però jo em quedo amb tres: Deixa (Baden Powell / Vinicius de Moraes), Na Hora da Paixão (Paulo Morello / Johnny Alf) i Abre Alas (Ivan Lins). Aquesta darrera, tant la veu de la Viviane com el solo del Kim Barth, són tant bons que l’altre dia quasi em provoca un accident.

Afegeix un comentari