Una veritat que ella sap cantar i encomanar: l’amor a la Vida.
L’amor és un fluïd,
l’amor és un gas,
l’amor és la sang i la saba,
la força de gravetat.
Sense amor no es pot viure…
Són dues versions diferents, però igualment valuoses.
Potser cal recordar els temps difícils que ambdós van viure, tot el que, malgrat tot, i potser per això mateix, ens van lliurar. Alineats allà on calia estar i compromesos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’amor als amors de tota mena.
No coneixia la Piaf cantant en anglés. Ha estat un descoberta.
Per mi: La vie en Rose
Un b7
Una veu única, i una vida trista.
com la seva vida, difícil i potser infeliç. En Freud digué “cal que estimem perquè altrament emmalatim”, na Piaf necessità ser estimada. Í és més satisfactori, potser, estimar .
L’amor són els fems amb que hom abona la pròpia vida, com la terra, per notrir l’arbre subterrani d’arrels que propiciarà la flor i el fruit de l’arbre aeri de branques apuntades cap al cel, cap a la llum del sol.
(però ara, amb l’hivern, tocarà podar branques, quant tot s’aturi, sense mort, quant s’aturi la saba i l’arbre dormi amb un son mineral)
Caram, Victòria, en la segona il·lustració d’aquest post t’has superat. Tot un luxe…
I sí, tens raó: sense amor, som ben poqueta cosa.