No hi ha manera! La divisió entre el Canet real i el canet oficial, no s’acaba mai de superar…
Nohi ha manera! La divisió entre el poble real i el poble oficial, no
s?acaba mai de superar. Vagis on vagis, parlis amb qui parlis, la ?vomitera queixosa?
sobre la situació política local es continuada i persistent sense que
sembli que hagi d? acabar mai. Les desqualificacions personals , més
properes a un esquarterament que a una crítica constructiva, estan a l?
ordre del dia. En canvi les declaracions i informacions públiques
sembla que parlin d? un poble inexistent, mes propera a ? Alícia en el País de les Meravelles.?.
I això no es patrimoni de l’ Alcalde, no, aquesta situació afecta a
totes els partits que fan el govern, el que dona una trista imatge de
descomposició política, que ja ha arribat a assentar-se fora dels
límits de la nostra vila. Un bon amic meu ha dit: "… heu arribat a una apoteòsi barroca de la mediocritat…".Podem
preguntar a qualsevol que tingui una mínima informació del que pensem de Canet a molts de llocs.
Home!
no es molt estimulant el panorama que es presenta. La campanya que serà
llarga i dolorosa no estarà exempta de desqualificacions, travetes i
?estripament de vestidures?
Per la meva
part, i trobant-me al capdavant de una llista ,
tinc per coherència personal que mantenir una posició clara: votarme a mí mateix, sobretot perquè sé que esta en joc per derivació dels resultats,
l? estabilitat del Govern de Canet i el futur de la nostra ciutat, con tot lo que això comporta. Ara bé, això no vol dir que no vegi la situació de la Canet manifestament millorable…
Crec
sincerament que s? ha de fer un esforç entre tots per redreçar, les
dificultats polítiques presents, estendre ponts entre les diferències,
propugnar una renovació interna dels candidats de les diferents
formacions, treballar per evitar la disgregació de les candidatures, i assegurar el blindatge del govern local davant la pressió dels interessos econòmics.
Ho sento! Se que soc un optimista incorregible
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui m’han colpit dues coses.
La
desagradable i trista la protagonitza un home de 63 anys a qui he
visitat avui. És veí del carrer Sta. Llucía a prop de les Pistes d’Atletisme, i cobra una pensió de 459 euros després
d’haver treballat quasi 25 anys al sector del Textíl. La seva
parella va morir fa poc, i junts compartien un “habitacle”. El contracte de lloguer se li acaba, i
aquest home no té sortida. No pot accedir a cap prestació social
complementària. No crec que trobi feina. No pot pagar un altre lloguer,
ni accedir a cap pis de protecció oficial, sigui de lloger o de venda,
perquè tampoc el podria pagar.
Només
se m’acut que pugui compartir un pis amb altres persones que es trobin
en situacions similars. Però no hi ha programes públics que atenguin
aquesta realitat a Canet. També pot provar de buscar un pis tutelat
per a gent gran, però tampoc n’hi ha a Canet i no tinc clar que
complís tots els requisits necessaris. De moment, miraré de posar-me en
contacte amb una fundació privada que conec. Ell té “hora” amb
l’assistent social de l’Ajuntament.
Veurem
què s’hi pot fer, però és d’aquells casos en què un es planteja moltes
coses sobre la feina dels polítics, sobre la política, sobre les moltes
coses que encara s’han de fer per tenir una societat realment justa.
L’altra
qüestió que m’ha colpit és el regal que m’han fet una parella d’avis
que em van demanar ajuda i consell en el moment en què una immobiliària
els “visitava” com a propietària de l’immoble on vivien. Els vaig
ajudar i aconsellar com vaig poder, i avui m’han sorprès amb un regal:
sis parells de mitjons i una ampolla de whisky.
Hi
ha bona gent al món. Encara. I sempre val la pena ajudar els altres,
encara que a vegades fallem. En la majoria dels casos, la gent respon i
és agraïda. Amb un gest, amb una paraula, o amb un present com aquest.
Moltes gràcies.