Carta a qui critica el documental de: Un procés dins del procés
No sé què entens tu per odi, perquè l’odi implica ganes de fer mal i, sincerament noia, no tens ni la sort de provocar-lo; i mira que tu ho intentes! Organitzes shows i poses el dit a les llagues, però ni així pots provocar l’odi i, a part de les quatre escridassades mal educades, que no haurien de produir-se, no aconsegueixes cap imatge més per penjar a Twitter.
De veritat penses això? De veritat penses que mostrar la vida de les persones que tenen a la seva parella, al seu germà, a la seva germana o al seu pare a la presó sigui fomentar l’odi?
Ja estem acostumats a totes aquestes ximpleries, però, criticant el reportatge de sense ficció, t’has passat! Realment creus això que dius? És un documental on es parla de la vida de persones que tenen els seus familiars a la presó! No es parla de res, absolutament de res, que no sigui la seva vida!
No sé si això et farà guanyar vots, perquè, probablement, molta gent que no l’ha vist, no se n’anirà a TV•3 a la carta a mirar-lo i, potser, dona per bo el que tu dius. Però i tu? Et trobes bé després de dir el que dius i de fer el que fas?
Per molt que creguis que la unitat de l’Espanya és l’única opció, per molt que defensis la constitució; de veritat que has de parlar com parles d’un documental que explica les dificultats que suposa tenir a les persones que estimes tancades a la presó? Pots dormir tranquil·la després de dir que això “és incitació a l’odi”, quan tu saps que no és veritat?
No noia!, no sentim odi, perquè tenim altres coses en què pensar, com la llibertat, la democràcia i un país per just per a tothom.
Personalment, fa temps, em feies ràbia; veia que aquest sentiment teu de menys preu, totalment injustificat, era molt injust.
Però ara ja no, ara ja no sento ràbia. Ara em fas molta pena i molta llàstima, perquè, et veig tan insignificant!, Quan et veig incapaç de respondre qualsevol pregunta que no tingui que com a resposta que els que no pensem com tu fomentem l’odi, et quedes sense paraules i ja no saps que dir.
També em fas por, però no una por paralitzadora que és el que intenteu tu i alguns que són com tu, sinó una por motivadora per seguir treballant per un millor país per a tothom.
Hi ha un aforisme que diu: “Es pot enganyar a molts algun temps, es pot enganyar a alguns tot el temps … però no es pot enganyar a tothom tot el temps”, pensa-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!