SAVIESA DE GOS

Que el turó de Gardeny podia ser un mirador privilegiat de la ciutat de Lleida, ho saben fins i tot les pedres del castell dels Templers. Que si algun dia va tenir alguna planificació, la realitat d’avui ens diu que aquesta mai va existir. Malgrat que el mateix pla urbanístic del turó de Gardeny declara “El paisatge és l’element fonamental d’identitat d’una comunitat, és el reconeixement del valor de la història d’un poble i d’un territori, la referència obligada per a la gent que hi viu i la raó que justifica la visita al lloc”, res d’això es reflecteix en aquest històric turó, on conviu el castell dels Templers amb el Parc Tecnològic Agro-alimentari (en l’antiga caserna de l’Exèrcit) i varis espais destinats a discoteques i esbarjo.

Perduda l’oportunitat de destinar l’antic castell a Parador Nacional (que hagués possibilitat la seva restauració completa) ajudant a l’establiment d’un hotel monumental i la rehabilitació vegetal del seu entorn així com de les seves muralles. El castell Templer i el seu entorn mostra un evident estat de deixadesa, que diu molt de l’interès de la corporació socialista per la vetlla del nostre patrimoni cultural i històric.

Pel que fa a l’antic recinte militar, només s’ha aprofitat una petita part dels seu edificis. Just a l’entrada al Parc Científic, un edifici totalment abandonat, on avança la seva degradació. Suposem que es va fer un inventari dels edificis a conservar, i la resta s’hagués tingut d’enderrocar, si més no, per alliberar l’espai per a d’altres usos. No penso que les antigues cotxeres o cavalleries siguin d’una qualitat o interès arquitectònic remarcable que s’hagi de conservar. Mentrestant, només és refugi de rates, i animals de dues cames. Potser seria més digne, mentre no es decideix una finalitat concreta, habilitar-ho per a vivenda social o com a magatzems del Banc d’Aliments, d’Acolliment de Càritas o de l’ONG Arrels. Tot, menys tenir-ho com està en l’actualitat.

En la resta del recinte, abunden diferents edificacions buides i abandonades. Aquesta podria ser una gran oportunitat per establir locals d’assajos i de creació cultural tant de música, teatre, dansa, etc. I per què no? Un centre dedicat a les ciències de la imatge, on podrien existir espais de filmació, creació de vídeo-jocs, fotografia i producció fílmica, la base d’una futura escola superior. El turó és molt gran i té moltes possibilitats de futur. A condició que les autoritats municipals creguin en el projecte i deixin participar als ciutadans per crear el seu futur.

Però quan l’ànima et cau als peus i comproves el grau de deixadesa és quan t’endinses pel camí de ronda que voreja per l’exterior les muralles del castell. Precisament al vessant on més actua l’erosió és on es veu una falta absoluta d’inversió i de cura, fins i tot hi varis trams de muralla que perillen en la seva integritat. I no diguem el perill evident de desaparició del camí de ronda, gràcies a l’acció de la pluja i la inacció municipal. Això sí, ficar obstacles per què la gent no vegi l’abandó municipal de certes parts de la ciutat, d’això el nostre ajuntament en sap un munt.

Mentre tot això no arriba, la sensació de planificació a mig fer i un cert aire de deixadesa planegen per tota l’esplanada del turó de Gardeny, des d’on en altre temps, els Templers vigilaven i protegien la ciutat i l’horta de Lleida de qualsevol mal que vingués d’altra terra de castells i almenares.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!