Sons del Qumran

“Creant l’home, posà en ell dos esperits: el de la veritat i el de la falsedat. De la font de la llum prové la veritat, de la de les tenebres, la falsedat….El camí del primer és per il·luminar el cor de l’home, la conducta modesta, prudent en tot, amb discreció entorn de la veritat dels misteris del coneixement. A l’esperit de falsedat li pertany l’avarícia, la mentida, l’orgull, l’engany, la crueltat, la hipocresia i la impaciència. En aquests dos esperits està tota la història de tots els homes. Se’ns ha donat en herència per conèixer el bé i el mal”.

“Que ningú es recolzi en cap obra de vanitat. El petit obeirà al gran en el treball i en el diner. Menjaran junts i junts prendran consell. Que ningú parli enmig del discurs d’un proïsme. No tornaré a ningú una mala recompensa. No tindré gelosia i no desitjaré bens violents. No prendré part en la disputa, no guardaré rancúnia. Allunyaré dels meus llavis paraules inútils. Amb consell savi explicaré el coneixement i el protegiré amb un tancat”.

“La font del coneixement ha obert la llum,/ els meus ulls han contemplat meravelles,/ i el meu cor el misteri futur i present./ De la font de justícia és el meu judici./ Els meus ulls han contemplat què és per sempre,/ un saber ocult al ser humà.”

(Regla de la Comunitat de Qumran, trobat a la Cova 1)

 

Afegeix un comentari