IDEARI (I.) de I. 1

l’Assemblea Nord-Catalana (A.N-C)

(Versió 1.00 : 20020622)

0/ Introducció:

a)
Aquest ideari és el fruit de més de dos anys de treball
col·lectiu com a grup de suport i preassemblea (abans de ser,
doncs, associació 1901) del gener 2000 al mars 2002; i
més recentment del treball de la nostra primera mesa. Vol ser el
resum del que volem a l’A.N-C. Per això, fora dels
debats interns (necessaris, enriquidors i amistosos), tal com els
estatuts i el reglament intern, les idees i els objectius
d’aquest ideari han de ser compartits i defensats
públicament per tots els membres actius i cotitzants (MAiC).

Pot
ser modificat; excepte els 5 punts bàsics; en assemblea anual o
després de debat intern clausurat per un vot obert a tots els
MAiC.

b) Qualsevol MAiC (excepte els membres de la mesa) conserva evidentment total llibertat d’expressió pública
sobre qualsevol assumpte públic (cultural, laboral,
ecològic, polític,…) tan que no pretén
expressar-se al nom de l’A.N-C i que no deixa cap dubte sobre el fet que parla en nom personal. No respectar aquest punt seria una falta greu respecte als altres membres i al nostre grup.

c)
Els membres de la mesa que fan de portaveu vigilaran i tenen encara
més que qualsevol altre MAiC (Membre Actiu i Cotitzant)
l’obligació de precisar quan emeten una opinió
personal (sobre punts no tractats i decidits per la mesa o per un debat
intern). No poden defensar opinions contràries a les ja
decidides per la mesa o per un debat intern finalitzat per un text
votat.

———-

1/ Els 5 punts bàsics: Els Principis i Objectius de l’Assemblea dels Països Catalans

4. Reconèixer els Països Catalans com a marc territorial de la nació catalana, enfortir llur coneixement mutu i despertar la consciència nacional comuna.

4. Recuperar la identitat nacional, cultural, i lingüística,
   denunciant les síndromes colonials: autoodi, alienació,
   servilisme i conformisme personals i col·lectius que ens cal
   superar, si volem rescatar la nació del seu estat actual de
   partició i annexió per part dels estats espanyol i
   francès, que, encara avui, ens continuen aplicant el dret de
   conquesta.

4. Construir uns Països Catalans lliures, solidaris i ecològics, nacionalment federals, políticament democràtics, socialment justs i ecumènicament fraternals.

4. Bastir la democràcia catalana basada en l’autoorganització i la mobilització del poble,
   en assemblees territorials i sectorials, i en la transformació
   dels mecanismes de participació política i
   econòmica actualment existents, així com la defensa i la
   promoció de la cultura popular catalana.

4. Assolir la reunificació i la independència dels Països Catalans, així com el seu reconeixement internacional com a membre de ple dret de l’ONU.

———-

2/ Eslògans i lemes escollits o creats:

a) « Per uns Països Catalans Democràtics Independents Lliures i Reunificats »

b) « Ni França Ni Espanya, Països Catalans»

c) « Lluitarem contra nosaltres quan siguem forts, lluitarem contra el fort mentre siguem febles »

———-

I. 2

3/ Cap a un altre futur !

Al
cap de més de 300 anys d’integració forçada
a l’estat francès tots podem comprovar-ne els resultats
fatídics, tant del punt de vista lingüístic com
econòmic:

* Catalunya-nord és l’únic país català on la nostra llengua mil·lenària no té cap reconeixement oficial, i és en gran perill de desaparició.

* Malgrat totes les esperances o promeses de la dreta i l’esquerra franceses el nostre futur i

el
dels nostres fills continua sent tan negre com sempre: atur (xomatge),
emigració per trobar treball, pèrdua d’identitat,
genocidi cultural, desaparició de grups socioprofessionals
tradicionals, … cap il·lusió pel futur.

Per aquestes raons més de 60 nord-catalans vam adherir al text bàsic “Crida 2000” per la reunificació i la independència des Països catalans en el marc europeu.

Al primer mil·lenni els catalans vam introduir el parlamentarisme a Europa (Assemblea de Pau i Treva, Toluges, 1027).

Al tercer mil·lenni ensenyarem a tots els pobles oprimits del món la via cap a la independència sense violència.

Vinguis
afegir-te al grup de suport de Catalunya-nord, o més a prop teu,
de la futura Assemblea dels Països Catalans per a la
independència. Si no n’existeix t’animem a crear-ne
un.

———-

4/ Posicionament nacional i nacionalisme:

4. L’A.N-C és fraternalment representant
   per a Catalunya-nord, del projecte “Jo també em planto,
   cap a una assemblea dels Països Catalans per a la
   independència” (compartint els mateixos 5 punts
   bàsics) al qual ha participat activament des de l’inici i
   al qual continua participant tan activament (reunions nacionals) en
   l’actualitat.

b) Els
adherents que paguen une de les 2 quotes “normals” (10 o 15
euros el 2002) permeten participar mensualment (4.5 euros pel 2001-2002
per membre pagant aquestes quotes) a les despeses i al manteniment de la secretaria nacional d’aquest moviment nostre.

c) Sem nacionalistes?:
Del punt de vista etimològic de la paraula segurament;
però NO del punt de vista estricte, restrictiu i despectiu que
li donen certes persones o grups. Per això, per defugir
malentesos, preferim no utilitzar “nacionalistes” a favor
d’independentistes, i també podem anomenar-nos unionistes en els nostres textos i les nostres declaracions.

———-

5/ Llengua:

a) Com precisat des de l’inici dels nostres estatuts la nostra llengua de treball és el Català. Això significa que els nostres textos són sempre, com a mínim, en català.
En el cas on fem una versió bilingüe, la versió
definitiva i “oficial” (en cas de dubte) és la
catalana. Per això, tot i que no hi ha cap obligatorietat pels
membres d’utilitzar el català en exclusiva, és del
tot important que l’utilitzin tan com pugin (poc importa si amb
imperfeccions) ajuntant teoria (defensar la llengua) i pràctica
real i concreta, i cada dia més (utilitzar-la és
també un mètode per millorar el conèixament que en
tenim).

b)
L’A.N-C vol animar totes les persones que no coneixen el
Català a practicar-lo, a fi d’ajudar i participar
més activament a les nostres reivindicacions (veure el Reglament
Intern).

L’Assemblea Nord-Catalana és vol defensora
de totes les llengües i cultures del món. Se sent
solidària d’aquestes que, per raons polítiques,
econòmiques, o altres han desaparegut, desapareixen o són
amenaçades de desaparèixer.

I. 3

6/ Qui és català? Què és “ser català"?:

a)
Sentim regularment aquesta pregunta per part de gent tan forastera com
catalana o catalanista que desitgen ser informats i que desitgem
també informar aquí de la nostra opinió.
Generalment hom contesta per una d’aquestes dues versions:
“és català qui va néixer de, com a
mínim, un pare/una mare català/catalana” i
“és català qui viu/treballa als Països
Catalans”. Ambdues versions considerem com extremistes, falses i
perilloses. La primera és la més racista i tancada de
les dues; no permet en cap cas a ningú esdevenir català.
La segona és la més oberta i imprecisa possible, fins al
punt de no significar res. Tothom pot ser català un dia i no
ser-ho el dia següent. Els pitjors anti-catalans poden pretendre
ser catalans i ningú tampoc pot negar ser-ho si l’atzar
momentani o definitiu els “fa” catalans, llavors que no
s’hi identifiquen.

b)
Evidentment que en cas de definir qui podrà votar o participar
activament a la gestió social dels Països Catalans
caldrà definir estrictament qui és català i qui
no; però com que no n’estem a aquest punt ni sem cap
partit polític no hem de definir-ho obligatòriament ara.

Tanmateix volíem precisar com de perilloses són aquestes dues definicions i com poc ens agraden.

c) Mentrestant podríem dir, si realment fos important per algú, que per a nosaltres és català la persona que es manifesta positivament i concretament com a tal i que no ho nega, tan i que respecta, valora positivament i afavoreix la catalanitat en qualsevol dels seus aspectes (lingüístic, econòmic, social, polític, festiu, tradicional…) i valora
la necessitat que TOTS aquests aspectes s’enforteixin i es
diferenciïn respecte a les altres cultures o nacionalitats (amb tot el respecte per qualsevol altra).

———-

7/ Partits, partit, dreta/esquerra:

a)
Quan vam iniciar, més de dos anys enrera, el grup
nord-català de suport a aquest projecte d’Assemblea dels PPCC
per a la Independència vam precisar que no volíem ser un
partit. Avui, com sempre, reafirmem aquí que sem del tot oposats a que l’A.N-C actuï com a partit polític o es transformi en partit polític.
Per això reagrupem membres de qualsevol sensibilitat
política que comparteixen els nostres estatuts, el nostre
Reglament Intern i el nostre ideari. No tenim el problema de cercar
aliances, d’apropar-nos o pactar amb partits o grups, ni de presentar
candidats a eleccions oficials.

Per
això tampoc tenim obligació (ni moral) de donar consignes
de vots o posicionar-nos a favor o en contra de tal o tal partit o grup
polític. La nostra llibertat de crítica no és doncs disminuïda per aquestes consideracions, ni pel color dels elegits locals, nacionals o estatals.

b)
Tanmateix podem, puntualment, prendre posicions públiques
crítiques a moments donats i sobre punts precisos, propostes o
actuacions, de qualsevol grup, associació o partit
polític, amb l’única finalitat de clarificar i afavorir
l’avenç de les nostres opinions i finalitats bàsiques, i
del que ens sembla desitjable pel nostre projecte.

c) Els
membres elegits (o designat per una responsabilitat interna o
pública) per un partit o un altre grup amb finalitat
política a qualsevol lloc, no pot presentar-se ni ser elegit amb
responsabilitats públiques per l’A.N-C. Si això
passés hom hauria de dimitir d’una o altra
responsabilitat. Qualsevol membre actiu només es representa a si
mateix i de cap manera associacions o entitats o partits externs a la
nostra pròpia organització dels quals pot ser,
també, membre actiu.

d) Acceptem
a l’A.N-C qualsevol persona que declara ser en acord amb els
nostres estatuts, Reglament Intern i ideari, i que compleix els deures i beneficia, doncs, dels drets de qualsevol membre actiu i cotitzant (MAiC) nostre.

e) A qualsevol moment, d’iniciativa pròpia o seguint la proposta de MAiC, la mesa pot convocar una reunió oberta a no membres o a representant d’altres grups o partits. Pot ser per conèixer les

opinions
d’aquests o per expressar les de l’A.N-C però
aquestes reunions no poden de cap manera ser decisionals

I. 4

f)
Considerant que tan partits com militans de dreta com d’esquerra
integren objectius (o actuen) en contra dels nostres i d’una real
democràcia participativa i descentralitzada i seguint el nostre
eslògan “Lluitarem contra nosaltres quan siguem forts,
lluitarem contra el fort mentre siguem febles », no ens
definim amb un “classic” color polític, i tan
persones que es considerin de dreta com d’esquerra o de centre
tenen un lloc a l’A.N-C si ho desitgen i NO ho
(Dreta/Centre//Esquerra) fam passar abans dels nostres propis i no
ho fa de manera suficientment important per dificultar les relacions
entre membres o el funcionament intern i independent de la nostra
associació.

L’A.N-C
es vol una eina comuna a tots els independentistes nord-catalans
integrant o no partits polítics, que es considerin de dreta com
d’esquerra.

———-

8/ Immigració i immigrats:

a)
Les nostres terres, com moltes altres, són lloc
d’immigració oficial o "il·legal". Gent venint de fora
dels països catalans, primers dels països veïns (els que
ens manen actualment i els altres de tot Europa) també d’altres
continents. Els catalans sempre hem estat molt acollidors i és
el nostre deure de continuar sent-ho: facilitant el coneixement i la
comprensió mútues. D’altra banda el nouvingut ha de
manifestar la seua adhesió a la comunitat acollidora i la seua
voluntat d’integrar-s’hi públicament, en tots punts de vista,
tot i guardant tots els seus molts respectables drets individuals i
diferenciats. Qualsevol nouvingut al país que compleixi els
requisits que demanem als membres nostres és el benvingut dins
de la nostra assemblea. Té els mateixos drets i els mateixos deures que els altres membres, quin que fos el seu lloc de naixement, de provinença i la seua llengua materna. Només se li demana que les
prioritats seues no fossin d’aquests lloc i llengua
d’origen sinó les de la comunitat on vol integrar-se. Els
esforços han de ser reals de part i d’altra pel millor
enriquiment comú sense perjudicar cap dels nostres objectius,
amb el mateix respecte per les diferències de totes menes que
nosaltres mateixos demanem el respecte de les nostres
diferències.

b) Som decididament anti racista, i anti feixistes. No creiem tampoc a cap superioritat nacional
i per això demanem la igualtat de drets. Per això molts
de nosaltres hem participat a la primera reunió del
col·lectiu nord-català anti feixista i hem manifestat amb
ell entre les dues voltes de les presidencials del 2002. Si aquest
col·lectiu es concreta i perpetua es votarà a favor o en
contra d’adherir-hi formalment com a A.N-C.

———-

9/ Violència i terrorisme:

a) Tal
com ho precisem repetidament molt clarament l’A.N-C no vol ser
una eina a favor de relacions violentes ni a favor del terrorisme. La
violència no és una de les nostres eines ni una eina que
podem aconsellar. Les nostres vies són del tot
democràtiques. Entenem que altres persones puguin escollir vies
diferents de les nostres però NO són les nostres i no ho poden fer amb nom nostre.

b) També considerem
d’entrada que el terrorisme (entès com acte violent posant
en perill la integritat física de persones qualsevols) no
té mai justificació acceptable.

———-

11/ Dubtes?

a) No pensem haver fet textos perfectes aclarint-ho definitivament tot
i si tens qualsevol dubte sobre uns d’aquests punts ens pots
preguntar escrivint a A.N-C 72 carrer Maurice Barrès 66000
Perpinyà o per c-el. a anc@catalanet.net.

b) Per les mateixes raons
circumstàncies excepcionals poden necessitar per part de la mesa
decisions urgents i immediates que poden semblar dubtoses a altres
membres i poden ser-ho, ningú no és perfecte. En
qualsevol cas aquestes seran valorades, com a mínim, a la
reunió anual obligatòria o molt abans en el cas
d’exclusió d’un MAiC (tal com definit al reglament
intern).