Una de les incògnites polítiques del moment és el reposicionament ideològic que hi ha dins de Convergència Democràtica de Catalunya. Em refereixo a la proposta d’Artur Mas que Ramon Tremosa sigui el candidat de CDC a les Eleccions Europees.
Com que Ramon Tremosa és un reconegut independentista, la proposta d’Artur Mas sembla beneficiar el seny dels qui demanen la separació d’Espanya davany l’arrauxament dels qui prefereixen continuar amb més ofegament fiscal, menyspreu institucional i atacs culturals.
A la final de Copa d’ahir ja vam veure com la Federació Espanyola de Futbol va repartir 70 entrades als aficionats bascos per 30 als catalans. Un gest segurament polític de recompensa pel pacte PSOE-PP per foragitar del País Basc els polítics basquistes i substituir-los per polítics espanyolistes. Una operació que ja es va fer a Catalunya però que des de la visió espanyola es va quedar a mitges, ja que del govern tripartit PSC-ERC-ICV, ERC es reclama sobiranista (encara que no hi actuï) i això encara dol als creadors d’opinió espanyola. La submissió ha de ser total.
L’aposta d’Artur Mas per Tremosa sembla doncs la primera mostra de seny al panorama polític català en força anys, força complex des del moment que els governs catalans no són dirigits per la primera força política del país (a imatge i semblança del pacte PSOE-PP del País Basc). Recordem que al darrer debat al congrés espanyol, Rodríguez Zapatero va reconèixer que el pacte PSOE-PP s’havia cuinat des de Madrid i recordem també que els 25 diputats catalans del PSC van votar amb el PSOE sense ni una fissura: un recordatori necessari per a les fàbules onanistes que sento explicar sobre la futura conversió catalanista del PSC.
L’únic perill que té l’opció de Mas és des de dins: la direcció de Convergència i de les fundacions afins és ocupada avui per una generació que, si en el seu moment de joventut veien clar el camí a seguir, es van veure forçats a progressar dins del partit abandonant la moderació independentista i abraçant els postulats més radicals de l’entesa amb Espanya, uns postulats força difícil de defensar avui però que formen part del seu corpus ideològic.
Al partit de futbol d’ahir ja vam veure com tot l’estadi xiulava l’himne d’Espanya mentre a la llotja els presidents autonòmics l’aplaudien. La separació existent ahir entre el sentir polític dels nostres governants i la ciutadania era abismal. Els resultats de Ramon Tremosa a les properes Eleccions Europees indicaran a la direcció de CDC si cal mantenir una postura assenyada de proximitat a la gent i de separació política d’Espanya o bé si continua imposant-se la radicalitat dels unionistes que prefereixen viure d’esquena a la ciutadania.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!