Llegeixo amb consternació l’entrevista que El Periódico fa a Josep Maria Cullell.
Realment l’entrevista va anar així? No s’han descuidat cap fragment de l’entrevista? No hi ha aclariments davant les frases lapidàries? Enriquidor i anguniós.
Entenc perfectament el posicionament centrista de Cullell quan es tracta de resoldre problemes. El maximalisme no du enlloc. Però no entenc aquesta obsessió a situar l’independentisme fora de l’espai polític central de Catalunya; Cullell especula amb una centralitat nacional inexistent.
Cullell diu que cal solucionar els problemes quotidians de la gent. Bé, doncs bona part dels problemes quotidians de la gent ens els crea Espanya. En cobrar-nos els impostos i no retornar-los en infraestructures, en no deixar-nos pagar la Sanitat amb els nostres propis diners, en no deixar-nos aplicar les nostres polítiques educatives i lingüístiques, en no deixar-nos representar internacionalment, etc.
L’independentisme és avui l’eix central que travessa bona part dels problemes que té la societat catalana. I és per això que Convergència, partit que es troba situat en la centralitat catalana, ja no fa escarafalls a l’independentisme. Pocs militants de Convergència tenen un discurs contrari a l’independentisme… però potser el problema és que els militants que expressen aquest discurs, com Cullell, es troben a la direcció del partit.
Ésclar, hi ha una justificació: els votants no són independentistes. Doncs bé, crec que ja no podem continuar parlant d’una massa genèrica de votants amb un grau de sobiranisme determinat. Crec que ja podem començar a parlar de dues grans masses de votants: d’una banda, aquesta gran massa de votants que, tot i els desastres del tripartit continua votant PSOE massivament i li dóna els 25 diputats; de l’altra, les persones que es van manifestar per al Dret a Decidir.
És difícil conciliar aquestes dues postures, ni que sigui per la diferència educativa i cultural entre un i altre grup. Siguem sincers. Bush pot guanyar eleccions als EUA però no ho fa pas gràcies als vots dels universitaris ni els professionals liberals. Ho fa gràcies als vots dels integristes religiosos i les masses sense cultivar. Ho sap tothom i és profecia. Aquí passa el mateix amb el PSOE. El problema el tenim en no oferir un independentisme populista i demagògic com el socialisme de Montilla i companyia, que és com es guanyen aquests vots. Eps, populista però potent, no l’independentisme de fireta que ens ofereixen alguns avui.
Crec que Cullell aposta per una centralitat inexistent avui. Sí que hi ha una centralitat social, una manera de revitalitzar la petita empresa i mantenir alhora la protecció social. Però no podem ser alhora Bismarck i Bolívar. Pujol ho sabia i va fer la viu-viu mentre l’estatus ho permetia. Però els temps han canviat.
Llegir l’entrevista a Cullell ha estat com llegir aquells llibres d’en J. B. Culla sobre la història de Convergència. Enriquidor. Per entendre quin va ser el projecte de Convergència en el passat. I anguniós. Si Convergència s’enroca en no voler afrontar el futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
són gent del passat, encara amb pes, malauradament, que hi pertanyen a un paradigma en vies de minva -l’autonomisme, la socioconvergència…-. Si fem feina com cal, ho anirem veiem. Temps al temps.
WM.cat