Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
Fa dies que hi penso i l’apunt d’avui d’en Joan Josep Isern m’ha fet veure-ho clar: cada generació de catalans crea la seva pròpia plataforma per expressar la seva frustració pel fet de no poder arribar allà on voldria arribar.
I en aquesta època tan frustrant que estem vivint, les plataformes es disparen. L’article de l’Antoni Aira a l’AVUI és clar (vegeu-lo ací). El problema és que aquesta multiplicitat d’iniciatives i plataformes es quedin sense convergir en un sol projecte que en pugui sumar les forces i multiplicar les sinergies.
L’última plataforma, publicitada a bombo i plateret, és la plataforma d’intel·lectuals propers a CDC i ERC. Bé, ja sabem que aquests la sobirania no se’ls en fot (com se’ls en fot als d’UDC) però on arribarem amb la plataforma? Diuen que volen fer documents que assentin la causa sobiranista. Molt bé. Escriure documents és feina d’intel·lectuals, però qui els farà arribar?
No m’ha acabat de quedar clar si a la Jenifer que treballa de caixera a l’Eroski d’aquí al costat de Ca N’Anglada els documents els hi llegirà el López-Tena o el Bofill. No sé si m’explico. La via sobiranista no té una via de contacte directa amb bona part de la societat, que sí que reben bé els missatges dels dos partits no sobiranistes de Catalunya: el PSC i el PP. Una altra cosa és que molta gent que només rep el missatge del PSC i del PP acabi sense anar a votar perquè allò que sent no li lliga amb la seva realitat, però aquesta gent ara com ara ni saben que l’Héctor Bofill existeix.
La situació actual comença a recordar la de la transició: un reguitzell de propostes polítiques que poc a poc es van mesclant per acabar formant una colla de partits concrets. El desencís sobiranista fa que molta gent es replantegi el sistema de partits actuals, dividits en un eix "esquerra / dreta" absurd que no representa la realitat del nostre país, en que els governs actuals i anteriors es veuen incapaços de dur a terme les seves polítiques perquè xoquen constantment contra el mateix mur espanyol.
Refer la política de baix a dalt vol dir posar en contacte la gent com la Jenifer amb la gent com l’Héctor Bofill i això demana terceres persones que gestionin aquest canal amb les eines més adequades. I les eines més adequades segurament seran nous partits o partits refundats per oferir un eix polític diferent: jo us proposo l’eix "la sobirania se’m refot / la sobirania no se’m refot". Això voldria dir trencar alguna federació per crear-ne alguna altra. A mi m’estaria bé.
Apunts relacionats:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Martí,
excel.lent article d’ opinió. Comparteixo plenament que la disbauxa d’ opinions confonen a l’ electorat i el que provoca és un allunyament cada vegada més gran de la societat civil amb el món polític del moment.
No seré agosarada però l’ abstenció a Catalunya pujarà encara més en les properes eleccions generals.
Et felicito pels teus blocs.
Alba Serra.
Certament, no tenim cadena de transmissió. Cal que el ciutadà comú percebi que una Catalunya independent significaria més benestar, més progrés, més qualitat de vida per a tots i totes!!! Des de la Jeni fins a la Montserrat.
Per cert, els qui han enterrat l’eix sobiranista de la política catalana són aquells que ara pregonen referendums pel 2014. No ho oblidem!!!