Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
Us recomano l’article d’Eugeni Casanova publicat a l’últim número de Criteri.
Podeu llegir l’article original ací, però no em puc resistir a copiar-vos-el en aquest apunt.
Traïdors i pluja fina
EUGENI CASANOVA
i no Estat espanyol. Liquidació de Catalunya Cultura. Desballestament
de la COM. Intents de suprimir la publicitat a Catalunya Ràdio per
jugular-hi la competitivitat. Tancament de programes compromesos amb la
causa catalana. Minimització fins a l?escàndol dels problemes
d?infraestructures als Telenotícies, mentre passen reportatges sobre
indígenes a Guatemala (9 d?agost) perquè no saben com omplir.
Programa
de llibres on la majoria de referències culturals són hispanes.
Lliurament de les freqüències de TV3 al País Valencià a La Sexta amiga,
perquè el PP liquidi a plaer les emissions. Veto a la compra de Regió 7
per part d?El Punt: el donen a Prensa Ibérica. Pressió a les majors de
Hollywood contra el doblatge de pel·lícules.
Globus sonda del
president de la Diputació de Barcelona per començar a esmicolar els
consells comarcals. Manament als fabricants de mòbils que no hi posin
el català, quan ofereixen polonès o portuguès. 97 % de castellà en la
publicitat de l?Estat a Catalunya.
Diada de Sant Jordi amb la
vicepresidenta del Govern espanyol de convidada d?honor, per anar
normalitzant el vassallatge. A la nit, especial musical a TV3 en
castellà, per anar normalitzant-hi la substitució lingüística. Es posa
el contestatari Paco Ibáñez perquè la cosa sembli progre. Preparades
píndoles similars per a l?Onze de Setembre.
Subvenció de 35.000
euros per a una revetlla hispana de Fedelatina, la mateixa quantitat
que reben totes les colles castelleres de Barcelona juntes.
Una hora més de castellà a l?escola (la ministra hi torna).
Imposició
de Montilla al capdavant de tot per garantir el control. Hereu de
batlle quan les eleccions passades va anar el vuitè a la llista, i el
seu segon, Martí, el quinzè. Així, el castell de Montjuïc durà la
bandera espanyola amb beneplàcit local. Desembarcament previst de
Chacón i Sevilla a les generals sense ni tan sols consultar les
seccions autonòmiques del partit.
Refús a revisar la sentència-farsa contra Lluís Companys.
Un
sol enginyer per a les set principals obres estatals a la demarcació de
Tarragona, de manera que es impossible avançar. Multa immediata de
12.000 euros al president de la Cambra de Comerç per posar rètols
indicant l?estació del TGV (dit AVE). Vot negatiu al senat per aprovar
el TGV entre Tarragona i Castelló a fi de jugular el corredor
mediterrani, mentre n?hi ha previstos 11.000 quilòmetres de vies a tot
l?estat. Tres anys més de retard del TGV a Barcelona perquè Madrid
pugui arredonir el seu procés de vampirització .
Sabotatges i
joc brut dels serveis secrets espanyols contra tot acte de la Federació
de Patinatge. Setge al futbol sala català a la llunyana Iakútia.
Desinversió
sistemàtica en tot. Homogeneïtzació sistemàtica en tot, excepte en els
peatges, on es manté a consciència la diferència identitària.
És
cada dia i en tota circumstància. De derrota en derrota fins a
l?aniquilació total. Això sí que és pluja fina, i diluvi, i tornado.
L?altra, la seguim esperant.
Ens ho venen com a tàctica, però els
fets i no paraules evidencien que ?els nostres? donen ple suport a la
pedregada espanyolista. No només callen i, per tant, en són còmplices.
S?han abocat a una tasca àrdua de justificació, distracció i aplicació
de tanta vaselina com calgui. Ens inoculen que el desplegament de
l?Estatut és ràpid, que el text solucionarà els problemes
d?infraestructures o que el català és la llengua 88 del món -per davant
del búlgar i del suec!-, quan passa el moment més crític de la seua
història.
El més pintoresc ha estat el president del Parlament
assegurant que allò eficaç és no fer escarafalls i treballar en
silenci. Quatre dies més tard una enquesta revelava que només el 20 %
de la població de Catalunya sap qui és ell i a què dedica el temps de
feina. I tant en silenci!
Què n?obtindran a canvi? Un
ministeri? La promesa de la poltrona de la Generalitat? Que se?ls
quadrin els pobres Mossos? Tornar a manar sobre els pobres Mossos?
Tornar a dirigir els comptes d?un govern misèrrim? Cotxes oficials?
Sous llustrosos? Tot plegat és ben pírric i ben trist. Més aviat del
que es pensen s?adonaran que Madrid no paga traïdors. Algú ja ho va
tastar quan es va vendre l?Estatut.
[12/08/2007]
Apunts relacionats:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
com a militant d’ERC des del 91, després de passar per el desert amb la desbandada d’en Colom, pensàvem que érem en el bon camí. En canvi ara tornem a ser-hi amb mans d’uns dirigents ineptes i que han trait el sentiment i els ideals d’ERC, haurem de passar de nou per un desert, espero però que aquest sigui curt i aviat trobem la terra promesa.
Manel des de l’Exili
El què importa en realitat a la classe politíca dirigent actual és la venda i entrega nacional dels vots catalanistes,i nacionalistes e independentistes per subhasta o per fasciculs als espanyolistes a través del peix al cove o de la pluja fina. Per què a Madrid on es concentra el poder de l’Estat tenen decidit que Catalunya cada vegada serà més espanyola i aquets només volen anar-hi per a pactar la derrota de pluja fina.
Són tantes les coses que estan fent per desballestar el país, que un no és capaç de recordar-les totes i quan algú les aplega, la visió és de pànic, de por… de ràbia.
Qui esperava altra cosa, des del moment que els de la "clau" faciliten la Generalitat a la delegació del PSOE a Catalunya, comença un procés imparable, i el mes difícil d’entendre, és que una vegada comprovat el tracte del PSOE a ERC en el primer tripartit aquests últims puguin tornar a lliurar-se al poder a canvi de no-res.
És desitjable d’una vegada tenir a Carretero manant, tant, com a Carod i Puigcercós fora del partit
La sola menció d’uns "traïdors" a la pàtria ja em posa una mica neguitós. Em penso que per aquest camí maniqueu i fàcil no arribarem massa lluny. Resulta senzill, però denota un cert transtorn mental anar assenyalant bons i dolents, patriotes i traïdors. No m’ho empasso. Carretero, d’altra banda, em sembla un tipus una mica sinistre, de mirada esquiva i gest autoritari, amb un punt de salvapàtries. Per no dir qu. òbviament, és un home de dreta dura.
Històricament, ja, dins de l’ambigu univers independentista s’hi han amagat ments feixistes i nazis, com ara els d’Estat Català, que ja van fer la punyeta al president Companys i que ara, per fortuna, són un residuals.
A més a més, determinades crítiques al govern actual semblen més pròpies dels dolguts i rancuniosos convergents, que encara no han entès res del que ha passat: que Catalunya estava tipa d’ells. Amb els nous Consell comarcals, dels quals CiU ha estat expulsada per fi, a molts pobles de la Catalunya rural se’ns ha eixamplat l’ànim i comencem a tenir esperances. Per tant, aquest govern no deu ser pas tan dolent quan és capaç de millorar la vida real de la gent. L’educació en especial, i en certa manera la sanitat, i d’altres grans factors que fan la nostra vida diària un xic millor estan avançant. Quins traïdors més estranys, oi?
Ja n’estem una mica tips, de patriotes il·luminats.