Miquel Roman

Després
des resultats adversos d´ERC arreu del país, que ha suposat en relació
a les anteriors eleccions estatals d´una pèrdua de més de 300.000 vots,
és hora de fer reflexió. Elements: hi ha qui diu que la bipolarització,
i i reduccionisme entre PP-PSOE, com no, que els mitjans afins de
cadascun dels partits han accentuat, ja que ambdós els convé,han
desdibuixat nacionalment les postures de l´independentisme polític dels
8 als 3 diputats a les corts espanyoles. Elements: un atemptat amb
ressó de declaracions de la filla de l´ex-regidor del PSOE a Arrasate,
que no s´ha analitzat el valor sentimental que pot haver influit en el
vot, quan va incrementar-se la participació, una bona campanya
electoral del PSC-PSOE amb isatges simples o ells o el PP, la
desmobilització per el fracàs estatutari de la gent més sobiranista, i
la cada cop més sentit comentari que aquests de la cúpula d´ERC, que et
sents dir “que s´han acomodat al poder i a la cadira”.
Cadascú farà la seva valoració, i elements no en falten, però hi ha qüestions que s´obvien:
–
No tenim un entorn mediàtic afí: els mass media defensen l´stablishment
politic(PP-PSOE-CIU) i et solen treure quan desgastes a oponent politic
afí del mitjà. Només cal veure el PSOEriódico, per veure com s´esplaia
per dimensionar en clau de crisi ERC, quan un fet de acompanyar a
marxar amb fets a tot un President de la Generalitat, com Pasqual
Maragall, quin tracte minimitzador han tingut els mitjans
pro-PSOE(PRISA, SER, GRUPO ZETA..) que en el cas de l´expulsió de Carod
del govern prou que es van explaiar i que ara, apostaran per donar
cobertura al candidat d´ERC que aseguri major comoditat de mantenir en
les institucions el PSC que depenen de suport d´ERC. Cal estratègia
nacional per construir mitjans de contrapoder, i ERC no s´ha cregut
encara la XARXA REPUBLICANA
de més de 300 blocaires( i no només els intitucionals) que té de
militants d´ERC i JERC, perquè l actual direcció encara percep com un
destorb o actua amb una certa supèrbia i obvia que som un partit
assembleari i TOTES LES VEUS són necesàries per reforçar el projecte de
l´esquerra independentista. Per quan el web oficial les recollirà
linkant a tots/es plegats? El proper congrés hauria de tenir un espai
propi pels internautes i blocaires militants, com un primer pas per
rectificar i veure la militància de base com un valor i no com un
destorb, com més d´un militant m´ha fet evident. Som 322 mitjans de
comunicació a internet la XARXA REPUBLICANA.
Per això des de la base promocionem bloc col.lectiu transversal,LA XARXA REPUBLICANA, que qualsevol militant d´ERC i és convidat a dir-hi la seva, en funcionament abans de presents eleccions del 9 de març.
–
El problema més greu que té ERC és coherència politica amb els seus
postulats, obert a una majoria social, que aglutini al 31% de persones
que votaria a favor en un referèndum d´autodeterminació. Cal recuperar
discurs ilusionador i traslladar-lo a les institucions. No es val dir
una cosa perquè toquen eleccions i practicar una altra. Algú dirà
dragon Khan? No, coherència. El primer tripartit, va ésser entès perquè
tenia un contingut politic concret inapelable: regeneració política
després de pactes CIU-PP i aire fesc a la genralitat i acord per nou
finançament i reforma d´estatut. Es va intentar, vam ser coherents, a
diferència de reventaestatuts com Zapatero-Mas, girant esquena al 90%
del parlament. Es va consultar les bases, que hi vam donar suport i
alguns que llavors érem consellers nacionals i vam donar suport unànim.
Segon tripartit. Propostes naif que ni tan sols recuperava feina
pendent del acord del tinell. Sensació de la societat que et sents dir:
Els que manen a ERC estaven massa avesats i això de ser conseller i
anar amunt i avall fa massa patxoca com per deixar-ho. Problema: No es
va posar a votació entre la militància el segon acord , i això és
l´error més greu d´actual direcció. I potser s hauria votat a favor.
Però no ho varen fer. I crec que majoria abans d´un mal acord, que
pactessin els traïdors de l´estatut retallat, en contra de la voluntat
del parlament, i moltes de les coses que passen ara no haurien passat,
perquè estar al goven en si i perquè si, no és garantia de res, si es
renuncia als ideals mínims, com fan el naifisme ideològic de
CIU-PSC.Desànim intern per pèrdua de coherència, i sensació d´abandó
dels principis per la gestió institucional sense compromisos davant del
propi electorat del segon tripartit que visibilitzi i justifiquin
estada al govern, amb l´agreujant que els mateixos que estan al govern
dirigeixen aparell del partit, i per tant per alegria del PSC-PSOE
l´estada al govern congela politicament el propi partit, que només és
calmat, com fan CIU-PSC, amb la designació de gent militant per fer
tasques del propi govern i el més greu, l´espanyolista PSC-PSOE es
percep com a no tant dolent entre propi electorat per la no-acció
política institucional amb determinats aspectes . El mateix error que
va fer CIU amb el PP davant la societat catalana. I la militància de
base s´indigna , però treballa des de la base per evitar el desastre
previsible, malgrat tot.L´elector ho percep i per contradiccions ja té
els partits del sistema.Són eleccions espanyoles. Resultat:Ja el tenim
el 9 de març que passem de 8 a 3 diputts, malgrat tenir un tàndem
atractiu Joan Ridao i Joan Tardà a Circumscripció de Barcelona, per
exemple.
I ara, la premsa que no coneix suficientment dinàmica
interna, ho planteja com diferències personals entre Puigcercós i
Carod, que casualment, practiquen el bipartidisme que hem patit
PP-PSOE: tapa debat que es vol obviar. Hi ha altres possibilitats que
són Carretero i Uriel bertran. I perquè altres possibilitats no es
puguin treballar el territori, el més convenient, ja que sector oficial
ha fet centenars d´actes per la campanya , fem-lo al juny. I si pot
ser, a València, que reduim afluència de majoria de militància. Que
cadascú tregui les seves conclusions. I algú no s´enrecorda que al
Congrés de Lleida, tant Puigcercós com Carod estaven d´acord en
eliminar RH d´ERC, ésser un partit assembleari, única garantia que la
voluntat de les classes populars del catalanisme sempre tinguem un
partit parlamentari que escolti la gent i que eviti endogàmies internes
i de regeneració nula com pateixen partits tradicionals com PSC-CIU-PP,
hàbits de dirigisme i control orgànic?
Alternativa? Coherència
ideològica. Unitat dels corrents del partit a treballar per ERC en ve
del país per afrontar un referendum proper d´autodeterminació. I
recuperar el discurs social, abandonant derives liberals pròpies de
partits de dretes com proposar rebaixes d´impostos. Per això ja hi ha
CIU-PP que menystenen els que menys tenen. I recuperar la R de
Republicans amb orgull. Sóc partidari de renegociar acord de govern a
la Generalitat, com a mínim amb allò que va aprovar militància,i la
mateixa IC i PSC, el pacte del tinell, i desplegar-lo. Que no volen?
Demostració que ens volen fagocitar de la mateixa manera que li va
passar ERC amb pactar amb CIU per fer Heribert Barrera President del
Parlament. Que pacti els traidors de l´estafatut(PSC-PSOE-CIU) el seu
desplegament, si tenen nassos de pactar. I al temps per tenir majoria
social ERC. Coherència i paciència. Les contradiccions, les han de
tenir els altres.
Tot està per fer, tot és possible, de nosaltres
depèn. Debat obert per parlar amb claretat i reformular per esdevenir
no com els altres, sinó l´esquerra independentista, a l´oposició , al
govern i a la majoria social, que no ens subordini ni a PSC,PSOE ni a
CIU, la centralitat és la coherència d´ésser un mateix, que al temps,
té el premi merescut. Rectificar és de sabis i ens ha d´unir construir
per esdevenir una majoria social a les properes eleccions al Parlament
de Catalunya i recuperar el pes politic perdut en aquestes eleccions i
marcar de nou l´agenda polític del país i marca l´agenda politica de la
resta de forces politiques. Entre tots/es ho aconseguirem.