Miquel Roman

Cada dia que passa, apareix amb més claredat que el pacte Mas-Zapatero constitueixen una plataforma per al retorn de CiU a la Generalitat i per a la incorporació del nacionalisme de dretes català a la governabilitat de l’Estat. Concretament, com a suport de les polítiques liberals i de projecció internacional del capitalisme espanyol que fa seves el PSOE.

Així doncs, aquest Estatut, pretén segellar l’entesa entre els interessos de l’Estat centralista i els poders econòmics industrials i de negocis catalans, traint un cop més els anhels socials i democràtics del poble. L’Estatut que se’ns presenta ha quedat reduït a una mera descentralització administrativa que deixa l’última paraula en tots els assumptes a l’Estat espanyol.

Per tot això,

REBUTGEM L’ESTATUT DE LA MONCLOA perquè …

1.      AQUEST ESTATUT PORTA LES CICATRIUS DE LA CAMPANYA ANTICATALANA DE LA DRETA ESPANYOLA davant la qual ha cedit, i quan no ha mostrat una orella complaent, el govern espanyol. En certa manera les pressions, la demagògia i les amenaces dels hereus del franquisme han esculpit l’Estatut a la seva mida. L’oligarquia, la Monarquia i  l’Estat espanyol defensen els seus interessos davant les mancances creixents que viu la majoria del poble de Catalunya.

2.      AQUEST ESTATUT REFUSA EL DRET A SER EL QUE HEM ESTAT AL LLARG DE LA HISTÒRIA: els Països catalans som una nació i tenim el dret a decidir el nostre futur. Al capdavall, el tímid Estatut aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre ha estat “ventilat” -en paraules d’Alfonso Guerra- pels comissionats del Parlament espanyol. El que demostra els límits de les Reformes estatuàries dins aquest règim monàrquic pactat a una Transició que ha carregat el terme de “nacionalitat” d’una significació precisa: poble sota vigilància de l’exèrcit espanyol.

3.      AQUEST ESTATUT REFUSA A CATALUNYA LA SOBIRANIA FISCAL, o sigui, ni Agència Tributària pròpia ni mitjans per fer front a les demandes socials creixents. La balança fiscal – el que paguem i el que rebem- continua essent un dels secrets millor guardats de l’Estat espanyol. Mai sabrem quina part de la “solidaritat catalana” acaba realment en mans de qui més realment ho necessita . Així no és d’estranyar que hàgim de fer front a un nombre creixent de tota mena de taxes o recàrrecs contrariant el principi de la gratuïtat dels serveis públics. A més sense una total capacitat normativa fiscal a Catalunya mai hi haurà progressivitat fiscal, o sigui, que pagui més qui té més.

4.      NO Hl HA UN NOU MODEL DE FINANÇAMENT. Es cert que es congestionarà un percentatge d’impostos però també és cert que Catalunya assumeix més compromisos. Però l’Estat espanyol es reserva els impostos que graven les grans fortunes i els beneficis empresarials, de manera que beneficia a qui més té i menys paga.  A més, la continuïtat del model de finançament anterior comportarà seguir depenent de la benevolència dels governs espanyols de torn

5.      NO ES PRODUEIX EL SALT EN L’AUTOGOVERN TANT ANUNCIAT EN SECTORS DE L’ESQUERRA. A part del greuge comparatiu en transports públic cars i deficients o un eixam d’autopistes de peatge que envolten Barcelona hi ha altres competències de gestió que queden en mans de l’Estat central com aeroports o ports.

6.      NO PROGRESSEM EN ELS DRETS DEMOCRÀTICS DE LES PERSONES.  La capacitat de realitzar consultes populars, la revisió de lleis orgàniques han estat escombrades pel mateix Govern, o han estat fruit del consens amb els sectors reaccionaris que han imposat l’ensenyament religiós contra el laic. A més, la immensa majoria de propostes que la societat civil catalana va presentar per a ser incloses al nou Estatut han estat rebutjades o desfigurades durant el procés.

7.      ELS NOUS DRETS SOCIALS I ELS MEDIAMBIENTALS han estat retallats i desvirtuats. No en queda més que formulacions generals sense capacitat jurídica, com l’articulat sobre Drets ciutadans de la Constitució europea recentment rebutjada pels treballadors/es francesos. De fet centenars de treballadors de SEAT o ara de Braun han estat acomiadats i la Generalitat no ha defensat els llocs de treball. El dret de les dones a l’avortament contínua sense garantir-se i es refusa l’eutanàsia. A l’hora, la cooperació internacional i la solidaritat entre els pobles queden com a referències dins l’articulat.

8.      L’ESTATUT NO MILLORA LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA. De fet es converteix en un deure de les persones, molts cops sense garanties plenes per la seva coneixença com en el cas de la immigració. Però mentre aquesta no té prou mitjans per fer-ho, la llei eximeix d’aquest deure a jutges, multinacionals, mass-mèdia -totalment en castellà- i grans empreses, de manera que es impossible garantir els drets lingüístics de les persones.

9.      AQUEST ESTATUT NO PERMET INTEGRAR LA IMMIGRACIÓ EN PLENES CONDICIONS per manca d’estris jurídics, legislatius i recursos que queden reservats a l’Estat central. La privació de drets d’aquest col·lectiu divideix la classe treballadora en benefici de la patronal i afavoreix la xenofòbia.

10.  PERPETUA LA DIVISIÓ I LA FRAGMENTACIÓ DE LA NACIÓ CATALANA. Aquest Estatut no qüestiona en cap moment la prohibició explícita de la Constitució espanyola al dret a federar-se entre "Comunitats autònomes". Rebutja per tant el dret de vertebració del Principat amb la resta dels Països catalans.

Votar NO, no es cap catàstrofe com ens faran creure…

El nou i insuficient model de finançament el tindrem encara que guany el NO, per que es donarà a totes les comunitats autònomes, el famós “café pá todos”. Totes les noves competències depenen del desplegament de noves lleis orgàniques i es poden fer sense l’Estatut. Els mateixos que deien que si no s’aprovava la Constitució Europea s’acabaria el mon, avui continuen volent fer-nos por. La victòria del NO a Catalunya serà una nova oportunitat per renegociar el model de convivència entre els pobles. Per tot això i molts altres motius, el dia 18 de juny hem de dir NO. Per que creiem que ho hem de fer i ho podem fer, per que som ciutadans i no súbdits i per tant podem expressar políticament el que pensem enlloc de beneir el que han decidit per nosaltres.

Al Referèndum Diguem NO

9 Barris Diguem NO Pels drets socials i l’autodeterminació !