Miquel Roman

Lluís Maria Xirinacs ha mort. Millor dir s’ha mort. Ha convertit voluntàriament la seva mort en un una acció política. Des de el respecte que em mereix com a persona i com a polític diré que no estic d’acord. No estic d’acord en convertir la mort en un acte polític. No l’hi critico, no l’hi faig cap retret, només dic que no estic d’acord. Tots els motius que ha donat per treure’s la vida, eren motius per continuar vivint i continuar lluitant. Només desitjo que no l’exemple no es propagui i els independentistes no ens comencem a emancipar de Espanya tot donant-nos mort. Fora d’Espanya no crec que ningú més en treies profit.

Xirinacs premiat per el poble per la seva rellevància en la lluita antifranquista, fou escollit senador (1977-1979) i presentà esmenes a al Constitució Espanyola. L’any 1979 encapçalà una candidatura al Congres sota la coal·lició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN). No sorti escollit. El 1980 encapçalà la candidatura del Bloc al Parlament. No sortí escollit.

Ara podem dir que els polítics no son a l’alçada del Xirinacs. I el poble? es a la seva alçada? El poble de Catalunya, que un cop aconseguida la Constitució no el va fer diputat el 1979 ni el 1980 l’hi donava suport? Crec que hem de deixar-nos de hipocresies i ximpleries. Si algú ha fallat a Xiricacs no han estat simplement les elits polítiques del moviment independentista català, si no tot el moviment d’alliberament nacional del que jo mateix formo part. Per tant enteneu que faig autocrítica.

Quants independentistes van preferir votar CiU que no era independentista, abans que al BEAN que si que ho era, per parar al PSC? Quants independentistes van aturar les possibilitats d’un partit independentista amb el seu vot? Quants independentistes van fallar a Xirinacs per 23 anys s’autonomia i ara s’omplen la boca de queixes i s’estripen les vestidures, no cap a ells, si no cap a altres.

Ja se que això es més incomode per a molts lector. Es més fàcil focalitzar les culpes en pocs que en molts, i si em permeteu és més covard. Però si una part molt important dels independentistes va tenir els sants collons de votar a favor l’Estatut l’any passat, que collons demanem a diputats i congressistes? Que proclamin l’Estat Català? El problema no es cap elit política. El problema dels independentistes son els mateixos independentistes. A veure si ens posem les piles.

Som una democràcia segrestada, però democràcia. No podem demanar més independència si no votem independència.