Entre d?altres vicis, tinc el de la lectura. Això pot esdevenir un problema quan treballes en una llibreria. Acabes gastant més en llibres del que pensaves i tot sovint no tens tampoc prou temps per llegir tot el que voldries.
Principalment llegeixo quan viatjo en metro a la feina i quan torno. Si enlloc de metro agafes l?autobús llegiria molt poc. La meva mirada s?aniria de manera inevitable per la finestra. Es que soc un ?emiron?, no ho puc evitar … Al metro les vistes son prou ensopides per no distraurem.
Aquestes vacances en el meu viatge per Andalusia em vaig dur la f©sar#Guerra_civil”>GUERRA CIVIL de f©sar”>JULI CÈSAR i les guerres d?ALEXANDRIA, d?f²ria”>ÀFRICA i d?HISPÀNIA atribuït a d?altres autors. Tot ben enquadernat a la biblioteca clàssica Gredos.
Generalment m?agraden els llibres d?història. Principalment d?història contemporània, però de tant en tant, i sobretot per vacances, també em llenço de cap a l?historia clàssica o mitjana. Segurament per descansar del segle XX.
Fa temps ?no recordo quan- vaig tenir ocasió de llegir la guerra de les Galies i em va agradar. Per tant donava per segur que també ho faria la continuació. De tota manera el conflicte era molt diferent. A la Galia s?enfrontaven dos models militars contraposats. Però a la guerra civil lluitaren legions contra legions.
La legió era una unitat militar excepcional per la preparació de les seves tropes i per el seu concepte tàctic. Era un exercit dissenyat per combatre en inferioritat numèrica i en territori enemic. És a dir, responia perfectament a les necessitats expansionistes de Roma.
Pompeu i Cèsar eren dos generals reputats i amb experiència en el combat i en la direcció d?exercits. L?historia l?escriuen el guanyadors (mai millor dit en el cas que ens ocupa), però tot i que s?evidencien els errors de Pompeu, Cèsar també en cometé i podria haver perdut perfectament la guerra en moltes ocasions. La guerra es va lliurar a tres continents (Àfrica, Àsia i Europa), per tant el seu impacte no es pot manstenir.
El conflicte tingué sobretot repercussions polítiques. Tot i que era una lluita entre l?hegemonia de dos generals, es evident que un d?ells, Pompeu, es recolzava en el Senat Romà i per tant en la legitimitat d?aquest. Tant es així que la guerra va seguir tot i la mort de Pompeu a Egipte, cosa difícilment imaginable si la mort hagués trobat a Cèsar al llarg de la guerra. Segurament el recolzament del Senat a Pompeu es degué a que era el capitost més feble i per tant el que menys por feia de cara al futur de la república.
Amb la sortida de Roma del Pompeu i els senadors contraris a Cèsar la República estava tocada de mort. Amb la victòria de Cèsar, el camí era expedit per a un nou model de govern en que l?exercit no rendia fidelitat al poble si no al seu general: L?Imperi. Donarà igual que assassinin a Cèsar, el canvi serà imparable.
Una altra qüestió, present a l?obra es la fidelitat de les ciutats vassalls a Roma. Que han de fer quan es troba que hi ha dues legitimitats romanes ?Pompeu i Cèsar- i se les obliga a triar?. Les conseqüències de la tria poden ser desastroses. Ja sigui per que es trií el bàndol perdedor o per que abans de guanyar la teves terres siguin atacades. Les diferents campanyes aprofundeixen en la cartografia,
toponímia i geografia dels diferents indrets on te lloc l?acció (llàstima que el llibre no tingui plànols per aclarir les accions), i els diferents pobles protagonistes donen la seva sortida particular a aquest problemes amb més o menys encert o fortuna.
En tot cas en recomano la lectura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!