Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

6 de febrer de 2008
5 comentaris

El PSC vota en contra retirada de la simbologia feixista del Panteó del Soldat al cementiri de Sant Andreu

Aquest dimarts, 5 de febrer, el Ple de Districte de Nou Barris ha rebutjat la proposta d’Esquerra de demanar al Ministeri de Defensa del Govern espanyol el compliment de la Llei 52/2007 (l’anomenada Llei de la Memòria Històrica) i per tant la retirada de la simbologia feixista del Panteó del Soldat al cementiri de Sant Andreu. (aquí podeu trobar més informació)

En el cementiri de Sant Andreu, construït a l’actual barri de Porta el segle XIX, i ampliat un segle més tard, hi ha el Panteó del Soldat.

El Panteó del Soldat, propietat del Ministeri de Defensa fou construït als anys 40 per allotjar als membres dels cossos de seguretat de l’Estat, quan ni ells ni els seus familiars (si en tingues), es poguessin fer càrrec de les despeses de l’enterrament.

El tema era especialment greu en el cas de soldats joves, de famílies
modestes, als quals s’obligava a servir a l’exercit, generalment lluny
de casa, quan no era possible l’objecció legal ni la il•legal si no es
disposaven de recursos per exiliar-se. Quan un d’aquest joves (fos o no
addicte al regim), moria fent el servei militar obligatori, era
enterrat al Panteó en el cas de que la família no pogués pagar el trasllat ni l’enterrament.

El Panteó, com la resta de l’ampliació del cementiri, fou
edificat amb un estil arquitectònic imperial franquista, amb profusió
de simbologia totalitària i feixista, com escuts d’Espanya feixista amb l’àguila, el jou i les fletxes amb el lema en castellà Una Gran i Lliure.

En el seu conjunt, el Panteó es troba en un perfecte estat
de conservació. No només ha tingut un acurat manteniment si no que això
no ha comportat cap tipus de disminució en la seva simbologia
totalitària i feixista.

L’existència mateixa de l’iconografía militar i totalitària del Panteó
suposa una vulneració del esperit pacífic i pacifista de la ciutat de
Barcelona. Exposat amb reiteració a múltiples acord municipals i
reflectit també amb el refús de la població cap a la guerra i el
militarisme.

La profusió de simbologia feixista, totalitària i franquista a un lloc públic de Nou Barris suposa un greuge per a tots.

Suposa un greuge als joves enterrats, als quals es pressuposa una
adhesió al regim dictatorial del general Francisco Franco, quan en
realitat foren les seves víctimes.

Suposa un greuge als familiars vius, mares, pares, fills, nets, nebots,
dels enterrats, que han de patir la visió de la representació en pedra
del Estat totalitari que els va treure els éssers estimats a la vegada que negava al conjunt de la ciutadania el dret a la democràcia.

Suposa un greuge per a les persones amb familiars enterrats a d’altres
tombes i als visitants del cementiri, que tenen la desgràcia de
contemplar l’insult que suposa per a la dignitat humana contemplar que
la representació de els valors de la dictadura no només existeix
encara, si no que es fa el manteniment amb recursos públics.

Suposa un greuge per a tots els demòcrates que coneixen perfectament el que la iconografia que sense vergonya llueix el Panteó va suposar per els ciutadans de l’Estat espanyol, i especialment per aquells que com en el cas de Catalunya, tenien una llengua, una cultura i una historia pròpia.

L’article 15 de la Llei 52/2007, per la que es
reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels que van
patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, diu
en el seu punt primer que: “Les administracions públiques, en
l’exercici de les seves competències, prendrà les mesures oportunes per
a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions
commemoratives de exaltació, personal o col•lectiva, de la revolta
militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura
”.

El mateix article en el seu punt segon diu que que el article anterior no serà d’aplicació quan "siguin
d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan
coincideixin raons artístiques, arquitectòniques o
artístiques-religioses protegides per la Llei
.

En el seu punt tercer diu que el Govern col·laborarà amb
les Comunitats Autònomes i les entitats locals en l’elaboració d’un
catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i a la dictadura a els
efectes del previst al punt anterior.

El Panteó no s’acull a cap de les excepcions, no es
particular, si no públic; i no ha estat mai catalogat d’interés
artístic, arquitectònic, artístic-religiós. No hi ha cap motiu per que
ho sigui. Per tant no és necessari esperar a que l’Ajuntament de Barcelona acabi de fer el catàleg per demanar que es tregui la simbologia feixista. Si més no si el Govern de la Ciutat no té l’intenció de catalogar el panteó per que no es pugui expurgar els símbols totalitaris.

Per tot això Esquerra va demanar que el Ple de Districte de Nou Barris acordes d’elevar a l’òrgan competent de l’Ajuntament de Barcelona la voluntat d’aquest districte de que es demani al Ministeri de Defensa del Govern d’Espanya l’acompliment de la Llei aprovada per el Congrés dels Diputats i la retirada immediata de la iconografia feixista i totalitària del Panteó del Soldat al cementiri de Sant Andreu.

La proposta d’Esquerra va rebre el vot a favor de CiU, l’abstenció del PP i ICV i el vot en contra del PSC, i per tant va ser rebutjada.

El PP i Esquerra van iniciar contactes, i vam
arribar a un acord de redactat. Esquerra va acceptar modificar el
redactat de la proposta i que enlloc de demanar només la supressió de
simbologia totalitària, es demanés la seva substitució per simbologia
constitucional. Creiem que el fet de sumar un altre grup valia la
petita concessió (al cap i al fi, fins i tot l’escut del Barça es simbologia constitucional). Finalment el PP es va fer enrere i va decidir abstenir-se.


ICV
va decidir votar el mateix que el PP, per la raó de pés de que feia massa poc que s’havia aprovat la llei, com per demanar que s’acomplís (?).

El PSC va decidir de votar en contra (el PP només es va abstenir). El seu motiu es que no poden votar a favor fins que l’Ajuntament no acabi el catàleg de vestigis del franquisme, que estan fent. Òbviament això només té sentit si tenen duptes sobre si l’Ajuntament decidirà o no de treure els símbols feixistes del Panteó. I això si que ens preocupa i molt.

Nosaltres, com sempre, continuarem a sobre d’aques tema.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Deixem-nos tots plegats d’òsties.
    Passeu de votacions, vistos els resultats.  Aneu per la nit al cementiri amb una bona massa i, amb nocturnitat, nyaca…  A terra l’aligot !!!

    Ens fa falta una bona dosi d’acció directa.  Si no, no farem mai més res de bo.

    Cada dia ho tinc més clar, veient com ens tracten als uns i com ho fan amb els altres…
    Poble armat, poble respectat !!!

  2. Efectivament ahir la gent assistent al plenari (entre els que m’incloc) es va indignar en veure el vot del PSC. Molts d’ells (votants del PSC la majoria) van prendre la paraula per demostrar la seva indignació, més quan a l’anterior legislatura van votar a favor una de molt semblant (o igual diria jo).
    També s’ha de destacar l’abstenció d’ICV. Un cop més es demostra que aquest partit està més preocupat per a no fer enfadar els socialistes que per defensar els seus ideals o la gent que diu defensar (en aquest cas la de Nou Barris).
    No estic d’acord en entrar i destrossar aquests símbols, no crec que sigui la solució, la solució és que les institucions compleixin la llei i retirin TOTA la simbologia feixista i guardin la que considerin oportuna a un museu per a estudiar els fets que van succeir per a que la gent no ho oblidi (o menteixi) i no torni a passar mai més.
    Ànims Esquerra, ahir em vaig sentir un altre cop defensat per vosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.