Miquel Roman

Si apliquem a les espectatives generals a curt, mitjà i llarg termini el mètode científic (observació, inducció, hipòtesi, experimentació, demostració o refutació, i tesis), potser podrem ordenar un xic més les nostres idees.

Premissa prèvia
Partirem de la premissa o marc general d’un país sense estat on hi ha uns individus o persones que vulguin que sigui lliure i independent, els independentistes; i d’altres que volen que continuï sotmés, els unionistes.

Partirem també de la premissa que aquest alliberament es vol aconseguir de forma pacifica, per mitjà d’un procés democràtic.

Observació
Tots els processos d’alliberament pacífic i democràtic parteixen, òbviament, de la base de ser o aconseguir representar a la majoria dels ciutadans. Per aconseguir-ho els independentistes s’organitzen en estructures cíviques, culturals i polítiques.

Les estructures polítiques independentista -ja siguin partits o coalicions- tenen l’objectiu d’assolir la majoria suficient, i un cop aconseguida, iniciar el procés emancipador. La llibertat nacional no es proclama en blocs ni webs, es proclama i aconsegueix als Parlaments.

De fer molts estudis sociopolítics consideren l’existència o no de forçes independentistes amb capacitat de tenir representació institucional com un barem a l’hora de catalogar que és o no una nació i/o el seu grau intern de reconeixement com a tal.

Inducció
Per tant es condición necessària a un moviment independentista aconseguir el màxim recolzament social i alhora fer efectiu aquest recolzament en una opció electoral i política que pugui iniciar un procés d’autoderminació a partir de les institucions democràtiques.

En conseqüència qualsevol creixement -electoral o d’altres tipus- de les forçes polítiques independentistes d’un País, l’acosta al seu alliberament. De la mateixa manera que qualsevol pas enrera l’allunya.

Experimentació
No podem experimentar amb les nacions, son massa grans, pero si que podem tenir molt en compte les seves experiències.

No es coneix cap cas de cap país que hagi proclamant la seva independència ni hagi dut a terme un referèndum de forma pacifica sense una força institucional que ho fes possible. Al Quebec, per exemple, quan els sobiranistes tenen bons resultats, poden convocar eleccions, quan no son bons, han d’aparcar les seves aspiracions nacionals, i quan son dolents. No és una anomalia, l’experimentació demostra que un canvi de l’envergadura d’una secessió, només es pot legitimar amb el suport inequívoc d’una majoria de la ciutadania.

No es coneix cap cas de país que s’hagi alliberat mitjançant la autoexclusió política (vot en blanc o abstensió). A la practica això no deslegitima el sistema, si no que evidencia la incapacitat dels descontents de crear una alternativa electoral. No evidencia mancançes del Estat ocupant si no del moviment independentista.

Hipòtesi
La hipòtesi que es desprén de tots els factors es que mentres mes força institucional té independentisme d’un país, més factible i propera es la seva independència de manera pacifica.

Aquesta norma es aplicable igualment en l’altre sentit: Mentres més feble institucionalment és l’independentisme, menys factible, i per tant mes lluny en el temps, esta aconseguir els seus objectius.

Posar a prova l’hipòtesis
La hipòtesis ha esta posada a prova i demostrada en molts processos independentistes arreu del mon.

S’adscriu a un model polític institucional democràtic. En el cas d’un sistema no democràtic les institucions no es fundamenten en la legitimitat expressa de les urnes, si no en la que el mateix s’atribueix.

Tot i que no es habitual, amb un model institucional no democràtic, l’independència es podria aconseguir amb un canvi de regim amb un període de transició/revolució mes o menys llarg. Però el més habitual es que fins i tot en aquest cas es generin noves legitimitats institucionals que validades o no per les urnes liderin el procés emancipador.

I en un estat democràtic? Pot aconseguir pacíficament un país la seva llibertat si els que defensen aquesta idea no tenen una forta representació institucional? Si la resposta es que SI, la hipòtesis quedaria refutada.

Demostració o refutació
Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Kosovo, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Montnegre, Macedònia, … En tots els casos, aprofitant la democràcia parlamentaria, ja fos consolidada o acabada d’aconseguir, les forces independentistes proclamaren la secesió del seu país des de el govern.

Cap nació s’ha alliberat dins d’un Estat democràtic, obviant o al marge del seu sistema institucional, si no fou amb una insurrecció armada (cas per exemple d’Irlanda del sud).

Al meu parer això valida la teoria.

Conclusions
A partir de tot el que s’ha dit, hi ha una cosa clara. Si ets independentista el millor que pots fer davant de qualsevol contesa electoral es votar a un partit independentista. Si votes partits que no ho son, o no votes, o votes en blanc, estàs retardant i qui sap si impossibilitant la llibertat del teu país.

Si es presenten diversos partits independentistes el millor es votar per el que tingui un perfil més proper, ideologic o organitzatiu. Assumint, evidentment, que cap construcció humana es perfecte, especialment si la formen més de tres persones.