Miquel Roman

A totes les entitats, veïns i veïnes, amics i amigues:

Des del Casal de Joves de Prosperitat i l’Associació Juvenil Sociocultural de Prosperitat, us enviem aquest text com demanda de socors, demanda d’ajuda.

Per començar, serem clars: és molt probable que abans que acabi l’any L’Ajuntament TANQUI EL CASAL DE JOVES DE PROSPERITAT de manera indefinida.

Com s’ha arribat a aquesta situació?
Com pot ser que vulguin tancar aquest equipament?

El Casal de Joves va obrir les seves portes l’octubre de
1988 en l’actual emplaçament, un antic magatzem de mobles encaixonat
entre edificis i sense cap tipus d’insonorització. Des del primer
moment un dels eixos dinamitzadors del Casal va ser la música, igual que ho és la fotografia o el circ en altres equipaments.

Aquesta programació musical ha creat problemes amb els veïns des del primer dia. La Gestora del Casal entenent aquesta problemàtica ha treballat sempre per minimitzar els problemes amb el soroll. Durant aquest temps el Districte de Nou Barris no inverteix ni un cèntim a intentar adequar el Casal a les seves activitats i prefereix mirar cap altra banda. És l’Associació
que gestiona l’equipament, la que fa l’esforç de trobar vies de
finançament per minimitzar aquests problemes. És així com es
insonorizas part de la quarta planta i el Buc d’assaig que tenim a la tercera planta.

A més la gestora del Casal
decideix no programar activitats en cap de setmana, no crear activitats
noves (portem sis anys sense programar cap activitat nova) i ni tan
sols preparar revetlles tan assenyalades com Sant Joan o Cap d’Any.

L’any passat van arribar uns nous veïns a un i els edificis confrontants amb el Casal. Des del primer moment aquests veïns, coneixedors abans de venir a viure que ho faria costat d’un Casal de Joves, es queixen de sorolls i molèsties. És en aquest punt on el Districte de Nou Barris convoca unes reunions entre el Casal de Joves i els veïns. El Casal de Joves adopta
una sèrie de compromisos per minimitzar les molèsties: control
d’horaris, de programació, tipus d’activitats i quantitats. El
districte per la seva banda només adopta un compromís: fer seguiment
d’aquestes reunions i convocats mensualment … no ho compleix. Davant
d’això, els veïns que reconeixen una disminució de les molèsties per
part del Casal però no creuen que siguin suficients, comencen a culpar l’ajuntament perquè no veuen una voluntat real d’acabar amb el problema.

Mentrestant, el Casal
veu que l’única opció que li queda és marxar a un espai nou. Espai
inexistent llavors i en aquests moments. Amb aquesta voluntat anem a
les reunions del PAM on el districte ens fa saber que no té plans de canviar de lloc i sí de fer una sèrie de reformes que, encara no ha fet.

Només
és, quan el districte percep una amenaça real de demanda per part dels
veïns contra ells, quan intenta moure’s, de pressa, corrent, malament
i, sobretot, quan ja no queda temps. Prometen un equipament en un espai
on encara no s’ha mogut ni un pam de terra, on ni tan sols estan
licitades les obres i, a més, no donen una data de quan estarà
construït.

Per la seva banda el Casal encara veu més reduït el seu nombre d’activitats: en part per prohibicions, en part per la voluntat del Casal d’ocasionar
menys molèsties. El darrer any hem sortit quatre vegades al carrer
(abans sortíem nou o deu) hem tornat a disminuir el nombre de concerts,
hem ficat altres en altres espais del casal que no estan adequats, hem
reduït l’horari per la nit, hem deixat de fer tallers que eren més
sorollosos, acabem abans les activitats i hem vist molt minvada la
nostra autonomia com a gestors d’aquest equipament.

Malgrat tot,
per als veïns segueix sense ser suficient, i és bastant probable que la
demanda sigui una realitat en els propers dies i setmanes.

És en
aquest moment quan ens assabentem, de retruc, que el pla del districte
és tancar l’equipament si els veïns ho demanen; el districte no vol
entrar en un judici que sap que va a perdre. Ho perdria per la seva
passivitat política durant tants anys, per la poca voluntat que ha
tingut per resoldre el problema, per no escoltar quan hi havia temps
per fer-ho i només reaccionar quan una demanda judicial d’un nombre
reducidísimo de veïns pot comprometre els seus interessos i pot deixar
a més de 500 joves sense poder fer les seves activitats, encara que
això, pel que sembla, sigui per a ells secundari.

Òbviament, del possible tancament del Casal no ens ha dit res ni la senyora Regidora ni el senyor Gerent
que siempre es desfan en bones paraules sobre acabar amb aquesta
situació en les reunions, però només això, bones paraules. Malgrat tot,
ens prenem això com una situació greu, ja que, aquestes paraules sí que
han sortit del propi districte de Nou Barris.

L’associació
assumeix el seu paper en tot això per un costat lluitant per un
equipament nou i, per altra banda, lluitant per aguantar aquí,
mentrestant, sigui com sigui …

… i en això us necessitem a
tots vosaltres. I no pot ser d’una altra manera que amb tots vosaltres.
És tots junts els que els donem sentit al Casal de Joves de Prosperitat,
als nostres equipaments, projectes, formes de treballar, coses
aconseguides, objectius complerts. En definitiva a un territori amb
característiques singulars i pròpies que ens volem, perquè és on vivim
i on ens relacionem.

Necessitem que ens recolzeu, que presionéis
i que, com és habitual, aconseguim una cosa que valgui la pena entre
tots i totes. En el fons, és l’única forma de la qual sabem fer-ho.

Per això, us volem convocar a tothom i per tot el món s’entén TOTHOM aquest dijous 16 d’octubre a les 18:30 h al Casal de Joves de Prosperitat per explicar millor la situació actual i per plantejar alguna acció conjunta amb vosaltres que pugui servir per alguna cosa.

Finalment
pregar, que en la mesura que us sigui possible, prioricéis aquesta sent
el dijous i que vingueu el màxim nombre de gent de la majoria de llocs
possibles.
 
NO AL TANCAMENT DEL CASAL DE JOVES DE PROSPERITAT !!!!!

Moltes gràcies,
Casal de Joves de Prosperitat.

traduït del castellà per GOOGLE TRADUCTOR