El PP i el PSOE no son el mateix, malgrat ens pesi

El Partit Popular, galopant sobre els milions de vots aconseguits arreu de l’estat i que li atorga a la majoria absoluta, continua fent esforços per fer recular el català arreu. A l‘Aragó, a València, a les Illes Balears i Pitiüses, i per descomptat a Catalunya. No és cap novetat per ningú i no deixa d’evidenciar el que es diu des de l’independentisme català: que no és possible la normal coexistència de Catalunya en un Estat, l’espanyol, que ni ens vol ni ens accepta com a nació.

 
Però aquests fets evidencien una altra cosa: que tot i que sigui una creença arrelada en el conscient i l’inconscient de molts  independentistes catalans, el PP no és igual al PSOE en el que afecta a la relació Espanya-Catalunya. Tot i això, en els últims anys he sentit dir a molts independentistes, l’absurda suposició que el PP i el PSOE són iguals.
 
El PP i el PSOE són partits espanyols, sense cap mena de dubte. I defensen, a parer seu, els interessos de l’Estat tal i com ells creuen que ha de ser: hegemònicament castellà. Però hi ha dues diferències importants. Una és la ideologia: un partit és de dretes i un altre és d’esquerres. L’altra és la històrica: els hereus ideològics, sociològics i genealògics del franquisme estan clarament identificats amb el Partit Popular. Són dues diferències importants que expliquen que l’Estat espanyol sigui molt més actiu contra el català i contra Catalunya quan governa el PP que quan governa el PSOE. 
 
El PP i el PSOE són partits estatals amb vocació i possibilitats d’alternança política. Això gràcies a una llei electoral amb circumscripcions electorals provincials que fa que en llocs pocs poblats, un tercer partit tingui poques possibilitats de treure representació. Tenen un perfil de vot i de militant molt ampli. Això ens permet veure, com persones amb opinions tant diverses respecte al fet nacional català -com Ibarra i Maragall- formaven (amb matisos) part del mateix partit.
 
El PP i el PSOE no és el mateix, de la mateixa manera que CiU i Esquerra, tampoc no és el mateix. Un dels partits ha proclamat dues vegades la República Catalana al llarg de la nostra història i l’altre ocupa les cúpules de les empreses que gestionen els peatges de les nostres autopistes. No és el mateix, i tant que no.
 
Tot i això, en una certa quantitat d’independentistes s’han instal·lat discursos ben curiosos: “El PP i el PSOE són iguals“, “ja no  hi diferències entre dretes i esquerres“, “tots els partits polítics són iguals“. I ja sabem a on ens duu aquest discurs: a ser governats per la dreta espanyola. Si no sabem reconèixer els colors, els tons, les gradacions, o si per nosaltres tot és blanc o tot és negre, la nostra capacitat d’aprendre, conèixer i decidir es limita molt.
 
És com si voluntàriament decidíssim tenir un alt grau de daltonisme polític, i a sobre volguéssim dedicar-nos a pintar quadres.

 

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.