Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

12 d'abril de 2007
0 comentaris

399. De Codis Ètics

Un parell de blocaires molt populars, Tim O’Reilly i Jim Wales, inicien una campanya per desenvolupar un codi de conducta que permeti netejar d’escombraries les converses en els blocs.

Bàsicament marquen una serie de criteris que podríem anomenar de sentit comú. De tota manera difereixen molt dels que jo vaig establir en el seu moment per aquest bloc (veure aquí). El motiu es evident. Els seus blocs son molt més populars que el meu i tenen un problema que jo no tinc: Els trolls. Un troll, en internet, és algú que es dedica a entrar en fòrums, pàgines wikis o grups de discussió per començar polèmiques absurdes i encendre els ànims. Un provocador que s’aprofita del anonimat per desvirtuar els debats.

El Codi que proposen es defensiu. És a dir, publicita les eines que tenen l’intenció de fer servir per a mantenir net el seu bloc. Per això hem sembla correcte. El redactor i el lector/comentarista coneixen o poden conèixer les regles del debat. Això no vol dir que les normes que es marquen siguin útils per a tots els blocs i blocaires. Personalment crec que mentres menys s’hagi de regular la participació dels lectors, molt millor.

Un altre tema que tracten i es important, es la responsabilitat sobre els comentaris aliens al redactor. Si es pot fer responsable o no al gestor del bloc d’un comentari anònim no esborrat, per exemple d’una injuria, es una cosa que hauria de determinar la justícia i no un codi ètic. De tota manera aquest pot dir que aquest es un motiu per esborrar un comentari. Reilly i Wales creuen que es una responsabilitat que el blocaire ha d’assumir i no deixen de tenir raó.

Al meu bloc, com a màxim, hi ha debats apassionats. Només he hagut d’esborrar un comentari i no era un troll. Ho vaig esborrar precisament per que m’ho va demanar la persona que ho havia fet. Per això el meu Codi no és defensiu, més aviat es un compromís del redactor amb el lector. Però si algú, emparant-se en comentari anònim, acuses a una altra persona de ser lladre, de drogar-se, o de qualsevol cosa que l’hi pogués suposar una afrenta, jo podria escudar-me en que no l’he escrit jo i no esborrar-ho? Entenc que no. No per que ho digui o no la llei. Per que seria el més correcte.

El blocaire gestiona un mitjà i té una responsabilitat. Més gran si l’impacte del seu bloc es gran. Mes petita si la seva família de lectors es numèricament modesta. Però te una responsabilitat, que tot i que en el millor dels casos potser no haurà de exercir mai, no pot ignorar. Potser haure de canviar alguna cosa al meu Codi Ètic. Ho pensaré …

En qualsevol cas, un codi ètic, ja sigui públic o privat (tothom treballa segons criteris propis encara que no l’hi digui codi ètic), ha de ser una translació practica de l’ètica pròpia del redactor o blocaire. Per tant és personal, com a mínim tant com personal sigui el seu bloc.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.