Miquel Roman

Aquest diumenge s’ha fet el Congrés de Esquerra Barcelona que ha ratificat la llista electoral per a les properes municipals. El Congrés s’ha fet a la Sala d’actes de la nova biblioteca que hi ha a sobre de la Plaça Lesseps.

Ja se el que hem direu: com estem de boixos els "polítics" que fins i tot fem congressos els diumenges al matí. Però mai vam dir que fóssim perfectes, "som com som".

Ha estat un Congrés força tranquil on s’ha fet presentat l’informe econòmic de la Federació de Barcelona del 2006, i el President de la Federació, el també blocaire Oriol Amorós, també n’ha fet també el seu informe, però a més a més també ens ha fet un anàlisi de la situació política actual.

Després el Jordi Portabella ha presentat la llista, tot destacant les i els independents: Ester Capella (número 2), Trini Capdevila (número 7), Salvador Barrau (número 19), Asha Miró (número 41), … Els primers 10 llocs, per ordre, els ocupen Jordi Portabella, Ester Capella, Xavier Florensa, Ricard Martínez, Pilar Vallugera, Ignasi Llorente, Trini Capdevila, Ariadna Àlvarez, Sandra Vélez i Josep Chalmeta.

Nou Barris estarà final representat per dos candidats, el Ferran Garcia, número 14, i l’Alex Miquel (bloc), número 39. La mitjana de situació a la llista es de (14+39)/2= 26’5 per els candidats de Nou Barris.

Evidentment tenim menys pes a la candidatura que fa quatre anys, tant en nombre de candidats i com en la mitjana de situació a la llista. El 2003 teníem tres candidats, en Jaume Oliveras, que anava de 2; Miquel Roman, que anava 24 i Gemma Jordi que anava 36. Per tant la mitjana era de (2+24+36)/3= 20’66, uns sis punt per sobre. De tota manera, no sempre es primavera, ni tants sols al Corte Ingles. Aquella situació responia a una necessitat molt concreta del Partit.

La votació secreta recolzà la llista amb una amplíssima majoria i després hi va haver el punt de precs i preguntes. En aquest punt es va produir el que per mi va ser l’única cosa negativa del Congrés.

Entre les poques paraules demanades van parlar dues dones que en sentit contrari van exposar als congressistes els seu parer sobre la política de paritat de la llista. Fins aquí cap problema, que surtin diferents punts de vista en un Congrés no només es bo, es saludable. Però el que va ser al meu parer totalment incorrecte i si hem permeteu molt poc republicana, va ser l’actuació de la presidència de la mesa.

Donava un minut i mig a les persones que havien demanat per parlar. A la primera la va tallar en complir-se el termini i a la segona la va deixar esplaiar-se tranquilament fins acabar la seva argumentació, com podeu suposar bastant més d’un minut i mig.

La segona dona te responsabilitats orgàniques dins d’Esquerra, i Institucionals, més rellevants que la primera i tot plegat em va recordar allò de Rebel·lió en la Granja, d’Orwell: Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres.

No critico que fossin flexible amb la segona companya que va replicar amb la primera. El que va dir era interessant i valia la pena sentir-ho. Però crec que fou un error tenir una flexibilitat tant asimètrica amb una i no amb l’altra. Repartir equilibradament els torns de paraules es una part molt important de la feina de la Mesa. Tampoc pretenc jutjar ningú per un error, que tots som humans i ens equivoquem de tant en tant.

El Congrés també va ser una bona ocasió per retrobar amics i companys amb els que he compartit molts dies de lluita però que la feina del dia a dia al Casal fa que només et trobis a manifestacions, congressos i actes. Cosa que fa aquestes activitats més interessants …