Miquel Roman

Com també ho és l’11 de setembre o el 1 de maig. Aquestes dates han de ser una eina més en una feina més feixuga de treball diari: la lluita per la igualtat de drets real entre dona i home i contra la discriminació per raons de genere. El perillós es fer servir el Dia de la Dona com una excusa per no parlar de les discriminacions i desigualtats per raons de genere la resta de l’any.

Podem dir que som d’esquerres, republicans i independentistes. Podem dir que volem aconseguir la llibertat social i nacional del nostre poble. Podem dir que no només ens preocupen els drets nacionals si no també els del ciutadans de la nostra nació. Tot i això hem de fer autocrítica. La militància d’Esquerra, en particular, i l’esquerra independentista, en general, no es mobilitza de la mateixa manera l’11 de setembre que l’1 de maig o el 8 de març.

Hom te el dret de prioritzar, si vol o ho considera necessari, la defensa nacional a la social. Tot i això, l’efecte es pervers … En abandonar la defensa dels drets socials per defensar "només" les nacionals es permet que l’espanyolisme -declarat o real- tingui l’exclusiva de la defensa dels drets individuals dels catalans. Per tant defensant només els drets nacionals, fem més fort l’espanyolisme per que el convertim en l’única força útil per ciutadà.

Les esquerres independentistes hem d’actuar en el nostre camp natural -l’esquerra-, sense complexos. Per això es important que participem, cada  cop més, en les diferents mobilitzacions socials del nostre País. Sempre amb criteri i sense populisme hem d’ocupar l’espai que el nostre País necessita que ocupem: que l’independentisme d’esquerres sigui hegemònic entre l’esquerra a Catalunya.