Miquel Roman

Quin sentit te el nadal en un estat aconfessional? Acaba de passar el nadal, un nadal amb un clima inusitadament benèvol. I com sempre i de manera recurrent s’entra a debatre el sentit d’aquestes festes. Evidentment es tracta d’un moment clau per que els establiments comercials puguin quadrar la caixa. Treballo a una botiga i ho se ben bé.

Tot i això seria un error quedar-se només amb això. Mes enllà de les compres que som obligats a fer i ha les inevitables trobades familiar. Jo, que voleu que us digui … m’agrada de trobarme amb la meva família. Tinc dues germanes i dos germans, i ara que visc sol, de vegades trobo a faltar els xivarri. Aquestes trobades son un moment per rememorar … De tota manera no volia parlar d’això.

El Nadal es una festa cristiana i el nostre Estat es aconfessional (tot i això té un conveni amb la Santa Seu i financia l’Església Catòlica). Quan arriben aquestes festes es senten veus que en algun lloc han tret un belen o no celebren el nadal per una manera curiosa d’entendre la multiculturalitat, o coses per l’estil. No crec que sigui una cosa generalitzada però si a comentar.

Jo no soc catòlic, ni cristià. Més aviat soc un ateu practicant (si has de ser alguna cosa que sigui "practicant"). De tota manera la nostra societat te una serie de tradicions, majoritàriament pre-cristianes, que foren apropiades i adaptades per l’Església. El poble era massa fidel a aquestes tradicions per que les noves autoritats religioses les poguessin fer desaparèixer … i la nostra és una societat amb un poso històric i cultural amb arrels cristianes. És a dir, la cultura popular catalana es de tradició cristiana.

Com a País aconfessional hem de rebutjar que les religions assumeixin el paper que no els toca. Personalment crec que no s’hauria d’ensenyar a l’escola i que no s’haurien de subvencionar (a les organitzacions, no m’oposo a recolzar amb fons públics programes o accions amb impacte social positiu duts a terme per organitzacions confessionals sempre que no tinguin per a fi l’adoctrinament ni sigui un requisit l’adscripció a una religió per a gaudir-ne els resultats).

Però atacar la cultura popular arrelada, per tenir un origen o passat de caire religiós, és absurd. Es tracta només de diferenciar entre religió i cultura. D’entendre que la festa del Nadal, Sant Jaume o de Sant Joan es un aconteixement social i no només religiós. En una escola o llar d’infants pot haver nois o noies que no processen la religió catòlica o no processen cap religió. Però aquestes festes i diades no han de esdevenir en els centres docents actes religiosos si no culturals, formant part del costumari propi del nostre país, que els ciutadans catalans, vinguin d’on vinguin i hagin nascut on hagin nascut han de fer seu. Això també es multiculturalitat.

Per tant, no ens ha de fer por des de postures d’esquerres i no confessionals de celebrar festes i tradicions. Podem celebrar el nadal (enlloc del solstici d’estiu) sense renunciar a res, per que simplement l’hi donem el valor a aquesta festa que l’hi pertoca.

El valor de ser, "simplement", una festa popular catalana.