miozz mirades

Montilla va dir, demagògicament, que a cada elecció s’exerceix el dret a decidir, quan en realitat no totes les propostes polítiques que opten al Parlament són favorables al dret del poble català a poder decidir lliurement sobre el seu futur.
Avui al meu institut s’ha celebrat un simulacre d’Eleccions al Parlament, de Catalunya seguint el programa “Aprenem a votar”, que ha involucrat amb gran èxit alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat. El tema també es treballa com a centre d’interès des de l’Aula d’Acollida,  (fotografia). Vull pensar que aquest tipus d’activitats són un antídot contra l’abstensió, el gran fantasma que ens parla dels qui no volen exercir el dret a votar, ja sigui per indiferència, ja sigui com a protesta o pel desencís del poc relacionat que està votar amb decidir.
De moment per mi han estat l’excusa per decidir-me, finalment, – gairebé fora de temps- a escriure un apunt sobre les properes eleccions.  (segueix)

No he estat mai partidària de fer pública la meva intenció de vot, i menys de fer-ne prosselitisme, tret de quan participava activament a la campanya Xirinacs al Senat, OTAN NO, o per les consultes del Deute Extern. I segueixo mantenint una certa resistència o pudor a fer-ho, de tant com vull deixar clara la meva no militància ni fidelitat sectària a cap sigla política, i de tant respecte com vull demostrar a les opcions polítiques dels qui m’envolten.  I més quan la frontera entre els postulats d’unes i altres opcion són tan confuses. M’agrada defensar idees força, i analitzar quines propostes s’hi apropen més; potser anys enrere les associava amb més facilitat als projectes polítics dels partits…però no pas ara. Ara costa decidir quina llista pot defensar millor la totalitat de les idees força que hom valora, o bona part, o algunes… El meu nebot, que s’estrena a votar aquest any i ha seguit amb atenció la campanya i el debat em deia encara ahir, “és que no sé a qui votar, si pogués escollir lo bo de cadascun…”
Aquests dies he rebut misstges de la XBS, que suggerien fer una campanya oberta per demanar que no es perdi cap vot sobiranista, en previsió de la possible desmotivació de vot que pot haver ocasionat la fragmentació de l’univers independentista. I del poc nítida que és la política d’esquerres. A mi em segueix preocupant molt l’abstenció i el vot en blanc – que finalment afavoreix als partits majoritars-, perquè és un fracàs de la Democràcia i perquè ara com ara la lectura d’aquest vot en blanc o de l’abstenció no està servint per transformar el sistema polític. Ja en forma part i s’instrumentalitza.
Em sumo aquesta vegada, obertament, als qui demanen als abstencionistes o votants en blanc que s’ho repensin i aquest cop votin.

I reprodueixo el misstge que he rebut, a través de la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat) han enviat el següent comunicat referent a les properes eleccions. Qui hi tingui el seu blog adherit ja l’haurà rebut.
Seria interesant fer-ne el màxim de difusió posible per tal de motivar el màxim de votants.

Que no es perdi cap vot sobiranista!

Benvolguts i benvolgudes blocaires,

Ens trobem al mig de la campanya electoral d’unes eleccions que se celebren en un moment delicat per al nostre país. Hi ha una greu crisi econòmica, les perspectives no són gaire optimistes i qui més qui menys ha arribat a la conclusió que cal replantejar-se la relació entre Catalunya i Espanya. Els comicis de la setmana vinent són una bona oportunitat per a mostrar la força de l’independentisme.

Des de la XBS no us donarem cap recomanació de vot per a cap partit en concret. No és la nostra tasca i sabem que les sensibilitats dels nostres adherits són diverses però unides pel comú desig d’independència. Així doncs només us demanem que voteu en conseqüència.

Però sí que us demanem que hi participeu. Penseu que el vot espanyolista està mobilitzat com mai i cal que no es perdi cap vot sobiranista. Voteu el partit que considereu millor. O menys dolent. I si cap no us fa el pes feu-ho a sorts entre els partits “votables”.
I a banda del vot, participeu activament a la campanya. Convenceu quanta més gent millor per a que voti i que ho faci per una opció independentista. Feu que aquestes opcions siguin visibles: Col·laboreu-hi econòmicament o amb el vostre temps (Us en podeu informar als webs dels partits que us atendran encantats).

Cal votar i rendibilitzar al màxim els vots. I de cara al futur tenir ben clar quin és el nostre objectiu i quin és el nostre adversari i amb qui hem de compartir camí. Hem assistit a vergonyoses discussions estèrils que no han aportat res llevat d’un afebliment propi. Culpa de tothom, no cal dir-ho. Reflexionem-hi si us plau:
 

Al segle XV a l’Imperi Bizantí la gent va prendre el costum de discutir apassionadament sobre qüestions teologals com per exemple si els àngels tenien sexe i en cas afirmatiu quin era. Mentrestant els turcs avençaven.

Al segle XVIII un escriptor canari va explicar una faula en que dues llebres al camp van sentir lladrucs. Una de les llebres va dir que els gossos que sentien eren llebrers mentre que l’altra era de l’opinió que la raça dels cans era la dels conillers.  Mentre discutien, els gossos s’apropaven.

Al segle XXI, els catalans preparaven l’estratègia de la independència del seu país. Mentre discutien i es dividien en bàndols que defensaven conceptes socials del segle XIX  les seves butxaques es buidaven, la seva llengua desapareixia i la justícia els humiliava.

Els turcs van acabar prenent Constantinoble que va passar a dir-se Istambul. Les llebres no van poder fugir i van ser caçades.

Ara ens toca a nosaltres decidir.