usap, el rugbi, esport català?
Diuen que el rugbi és un esport bèstia jugat per senyors, que la camaraderia i sentit esportiu entre jugadors evita que mai s’arribi a la beligerància entre els diferents equips (jugadors i seguidors inclosos) a què s’arriba, per exemple , en el futbol (que hi ha qui diu que és un esport de senyors jugat per bèsties). Els de l’USAP han escollit com a sómbol el RUC CATALÀ, i diuen que és pel caràcter (no violent, però tossut, obstinat, fort, treballador…) No sé si és cert, però reconec que amb els anys he anat simpatitzant més amb un esport que a casa nostra podria actualment és esport minoritari, i que no rep l’atenció mediàtica ni mou les finances que mouen els esports reis (futbol i bàsquet, i, poca cosa més).
Segurament l’emoció i la sorpresa d’escoltar l’estaca cantada en un estadi, i tot el que això comporta, com expressava fa temps en aquest apunt “a perpinyà es canta en català” hi té alguna cosa a veure. Som un país que busca referents i mitjans d’identificar-se diferencialment, cada cop més. No conec ben a fons la tradició del Rugbi a casa nostra, el seu arrelament actual, però en el seu moment la mirada catalana cap a Europa va portar a la potenciació d’aquest esport, i la Santboiana, per exemple, va ser de les fundadores de la Federació Internacional (segons m’explica el meu pare). Un reportatge de Tv3 fa poc, a l’entorn del gran esdeveniment d’avui, m’hi va fer parar esment. Potser tot això portarà a algun lloc, però si ens hi ha de portar caldrà que, d’alguna manera, es mogui fitxa…
Mentrestant, m’alegra la victòria i l’ambient viscut avui a l’estadi. Encara que sigui per l’esport, de moment està bé que massivament es conegui que malgrat ser a França, Perpinyà és País Català.