miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

tereses

Teresa és un nom que em toca el cor (continua)

El nom de Teresa em toca el cor, i m’evoca una nítida imatge mental:
Teresa se m’apareix amb uns ulls grans, de mirada oberta i il·lusionada
amb una rialla fresca i acollidora, i amb molta pau
El nom de Teresa em connecta amb l’amor incondicional, amb la sensibilitat,
amb els llaços emocionals, amb els sentiments i l’afecte.
Teresa és el nom de la meva enyorada mare, una dona d’immens amor i generositat.
Teresa és el nom de la meva germana petita, amb qui m’enllaça un vincle profund;
I Tereses són moltes de les meves companyes especials,
d’algunes amigues molt molt especials,
com si el nom em predisposés a sintonitzar-hi, a connectar-hi més enllà,
com si el nom les predisposés a ser especialment sensibles, generoses, emotives, i a connectar amb mi més enllà…
Elles són especials, o ho fa també la meva mirada?

Sigui com sigui, indubtablement,
estic envoltada de Tereses genials!


  1. Quins sentiments tan bonics que et provoquen
    la teva mare i la teva germana, és un honor tenir el mateix nom que elles i que
    això sol ja et predisposi  per veure’ns a
    les altres “Tereses” tan especials. Moltes gràcies.

  2. En aquests ulls i en aquesta mirada hi ets tu i hi és ta germana… M’ha encantat la foto… És com reconèixer l’arbre pel tronc.

    Un petó teresià, que és exagerat!
    Teresa

  3. no se si les meves paraules sonaras, com vull que sonin.
    bé , a vagades em passa.
    peró tu, amb els anys que fa que e,m coneixes, ja em sabrás interpretar.
    be, hi confio.
    un cop més un escrit dels teus em fa reflexionar i emocionar.
    se que encara estimes la mare, com és logic. peró poder-ho comprovar un cop més no em pot evitar emocionar. i és quan comprovo amb orgull que per mes anys que passin que una persona ja no esta amb nosaltres, l’estimem com sempre, i per sempre, i aquesta melangia es bonica, per que ens fa estimar els que no hi son inclús encara més si es pot. no és un nom només Dolors, és el gran i profunt sentiment que et lliga a aquesta persona que en gran part t’ha fet ser qui ara ets, i les abraçades i els petons d’una mare sempre es recorden i es fa sentir enyorança, pues mai cap altres mans acaronaran com ho feia ella. i m’emociona perque l’escrit em fa pensar  i sentir  una dolça  malangia cap a una de les persones per qui mes amor he sentit i sentiré. l’avi Félix, que el vaig perdre fa poc.. l’enyoro, tinc “dolça melangia” i a vagades torno a plorar el tenir la certesa que mai mes el tindre amb mi. amb els anys el dolor mitigará, i la seva perdua no em fara tan mal com encara avui em fa mal, peró l’amor mica en mica perdurara en mi d’una forma magica i incondicional. ( fa temps que vaig deixar de creure amb els “per sempre”) pero hi ha casos en que un “per sempre” encara és possible, i molt real. i aquest és un d’ells i a tu et deu passar el mateix amb la teva estimada mare.

    per aixo, no es només un nom.
    es un sentiment
    de les persones que realment hem estimat i encara estimem.
    es una percepció
    es la teva dolça mirada…

    un petó molt fort i una abraçada.

    Andrea

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.