provocar discriminació i odi és delicte
Potser aquest és el missatge més important que es deriva de la recent acusació fiscal al líder de Plataforma per Catalunya: fer saber a l’opinió pública que provocar discriminació i odi està penat. El dubte és per què no es persegueix aquest delicte activament, sense esperar atrevides o tímides denúncies ciutadanes. I per què no es castiga exemplarment. Inhabilitant als polítics que han comès aquest delicte. I il·legalitzant els partits que ho practiquen, per exemple. Provocar disciminació i odi ho fa també el Partit Popular, i unes quantes formacions més que concorren legalment al joc democràtic. Ja sabem que en aquest regne espanyol no es passa a tots els partits pel mateix sedaç – en parlava a no mataràs, i condemnaràs tota violència (I): els partits legals – però potser començaria a ser hora de fer-ho d’una forma contundent, definitiva. El dubte que justifica la passivitat, el temor de fins a quin punt aquesta persecussió afavoreix la popularitat populista de les formacions polítiques que incorporen la provocació d’odi i discriminació – i/o violència – en els seus postulats, desapareixeria si estés clar fins a on està disposada la Justícia a ser justa i exemplar, és a dir, a aplicar condemnes a l’alçada del delicte. Perquè si al final no es castiga, la lliçó pública dóna la raó als infractors, i és un molt mal negoci. Deixar impunes aquests delictes és una temeritat, i potser ja és hora de deixar d’aplicar permesivitat i comprensives mesures pedagògiques a aquests polítics reincidents: ja s’ha vist que no aprenen ni volen aprendre, toca sancionar-los amb contundència.
El PP és un partit que hauria de ser il·legalitzat, i tots aquells mitjans de comunicació que li donen cobertura mediàtica neutral, com és ara TVRes, en són còmplices, de la ideologia que aqueixos partits d’extrema dreta defensen.
Però això no passarà mai, perquè vivim en un món podrit, i els hereus de Hitler tornaran una i altra volta.
En una Catalunya independent, ¿també permetrem que el feixisme campi al seu lliure albir, en nom d’una malentesa llibertat d’expressió, en nom d’una malentesa democràcia?
Quan tornem a patir el jou del feixisme declarat, ¿ens en penedirem, d’haver permès l’auge del PP, de C’s i de PxC?
Oi que els espanyols es neguen a negociar amb els “etarras”, doncs per què els catalans no fem el mateix amb els “peperos” i companyia? ¿Per què encara els donem veu en els mitjans de comunicació públics?
Amb la independència no s’haurà acabat el combat: el feixisme no morirà el dia que aconseguim independitzar-nos.
Segons sembla, els espanyols poden fer apologia del terrorisme; la resta, no. Bé, ¿heu triat Mas, no, els “catalanets”?, doncs a patir-ne les conseqüències, per tòtils.