miozz mirades

De fet cada any passa el mateix: les delicades construccions de guix
dels diorames fets pels pessebristes  es trenquen i es llencen quan
s’acaba l’exposició. És com les construccions de sorra o l’art fet amb
guix damunt l’asfalt. De maqueta se n’ha salvat alguna de tan en tant, quan algú ha
trobat un lloc on instal·lar-la i ha demanat emportar-se-la a casa.
Però majoritàriament s’esfumen. Aquest any el dol per l’efímera vida
d’aquesta feinada de resultats tan bells ha posat en marxa molts actors
ciutadans: (segueix)

les peces són referents arquitectònics i urbanístics de la
nostra estimada ciutat, reproduccions d’alta i precisa qualitat d’alguns
dels nostres referents rurals i no rurals, que en alguns casos mostren
en bon
estat edificis ja desapareguts o a punt de desaparèixer. Aquest any el
dia destinat a desmuntar i destruir els diorames l’avant-sala del Refugi
semblava una sala de la Borsa, amb informacions que anaven i tornaven,
algunes de contradictòries, dubtes i confusions de darrer moment: no
només
semblava que s’havia trobat padrins per a totes les construccions –
l’ajuntament aquesta vegada ha apostat fort – sinó que la competència
per un mateix diorama evidenciava un entusiasme per fer perdurable
l’efímer, mai vist en el pessebrisme.
Hores d’ara encara no sé on
anirà a
parar la reproducció del Carrer de la Costa on es veu tan bé l’edifici
que és seu actual de La Sargantana, Òmnium i el Centre Excursionista,
obra de Francesc Oriol: la
voluntat de les entitats que ocupen l’edifici per obtenir-la ha xocat
amb possibles
dificultats tècniques de reubicació – fa 1m 40 cm. de fondària! – i amb
la competència amb altres legítims pretendents – Centre Cívic Dalt de la
Vila i Associació de Veïns Dalt de la Vila – tot i que no se sabia del
cert si ho eren per
iniciativa pròpia o responent a una petició de l’ajuntament que ha estat
fent gestions fins a darrera hora per assegurar que es podien salvar
totes les maquetes i fer-les visibls a un públic ampli.
Sigui com
sigui i quedi on quedi la del Carrer de la Costa, el que sí sembla segur
és que hi haurà un abans i un després, a Badalona, en relació a
l’efímera vida de les creacions dels pessebristes, i a la valoració de
la seva aportació cultural.