per tenir-ho a mà
Per tenir a mà les meves paraules triades més sentides, relacionades amb la tardor, la castanyada, i la mort, les morts:
(segueix)
(La fotografia és de la collita – difícil! – de caquis,
– de petita en déiem palosantos-, la fruita de tardor que més m’agrada,
als horts de Sant Jeroni de la Murtra. Dolços o aspres, en tota la seva
gamma de maduresa)
– novembre 2009: poema de tardor, sensacions d’una tarda de tardor (2007)
– novembre 2009: poema per la mort d’en Fede (1978) silenci i flors
– novembre 2009: seria el seu aniversari, paraules en el comiat de la mare,
– novembre 2009: de com en Frederic l’enyora, en parlem amb ell
– novembre 2010: visita al cementiri, l’hora dels morts
– novembre 2009: reflexions sobre l’anar al cementiri
– octubre 2009 i 2010: reflexions sobre la castanyada com a festa i vinculació al Halloween: la castanyada, misteri robat,
i carbasses a la castanyada?
– juliol 2010: des del nom Frederic, vivències en la mort de l’Oriol Carreras,
– agost 2010: Màrius Torres, al vespre
Articles on tractes l’aspror de la mort amb una dolçor que commou, me n’he nodrit, dels teus escrits, com si fóssin caquis. Preciosa la foto, exquisits els escrits, i amb reflexions molt i molt interessants i novedoses. Gràcies per compartir-ho! (no t’havia descobert el bloc fins ara, i ja et ben asseguro que el seguire!)
Jan Batlle
Gràcies Dolors per deixar-me tastar tanta llum. La meva tarda de tardor, avui, respira amb les teves paraules triades
Una simfonia de colors, una simfonia de paraules trobades. alguns dels teus escrits són música pura, gràcies.