miozz mirades

Escolto els polítics del govern espanyol i comprovo com segueix de vigent i activa l’hipocresia i la manipulació entorn l’ús
polític de la violència, fins a uns extrems que escandalitzen. Aquests
dies, escoltant tot el que es deriva de l’anunci de treva d’ETA amb la resitència a donar espai i legalitat a l’expressió democràtica a l’entorn Batasuna, no puc deixar de recordar les paperetes de partits falangistes que compartien espai entre les piles de sigles per ser votades a unes eleccions democràtiques, ni que el PP no condemna ni demana perdó pel franquisme. I poso en valor els postulats anti militaristes i pacifistes en pro de la fi dels exèrcits, de tots els exèrcits… (segueix)

L’any 1987 vaig assistir i participar a un dels programes A DEBAT que
dirigia Cuní a TV3 i que aquell dia es dedicava a temes relacionats amb
la Declaració de la Renda. Jo i la meva parella havíem estat els primers
Objectors Fiscals
de Catalunya a qui Hisenda embargava el compte corrent, després d’un
període  sense repressió en què el moviment va poder difondre amplament
aquesta estratègia d’acció antimilitarista no violenta contra els pressupostos militars.
Durant la meva intervenció, Pepe Beúnza, col·locat estratègicament per ser captat per les càmeres quan jo intervingués, desplegà una pancarta amb la frase NO MATARÀS,
aquest manament suposadament sagrat per a tanta gent. De vegades hi ha
qui oblida quina és la funció principal dels exèrcits, per molt que ens
la vulguin disfrassar. 

Condemnar la violència amb convicció, i
creure que la humanitat pot trobar fórmules per relacionar-se i
governar-se, per esdevenir lliures sense recórrer a l’exercici de
la violència contra la vida i dignitat humana dels altres, és el repte més
important i més difícil d’assolir que té plantejat la nostra espècie: portem milers d’anys existint com a homo
sàpiens i no hem superat les formes d’explotació  i d’autodestrucció,
segueix vigent i activa la violència com a mètode principal
d’estructuració política i social, com a mètode de domini, extorsió,
imposició de poder; i de defensa i resistència davant de l’atac, l’agressió i la vulneració de drets.

També
segueix vigent i activa l’hipocresia i la manipulació entorn l’ús
polític de la violència, fins a uns extrems que escandalitzen. Aquests
dies, escoltant tot el que es deriva de l’anunci de treva d’ETA, amb la resitència a donar espai i legalitat a l’expressió democràtica a l’entorn Batasuna, cal
recordar ben alt que:

– L’ideari Falangista inclou que “la violencia puede ser lícita cuando se emplee por un ideal que la justifique”,
i aquest posicionament explícit a favor de la violència no impedeix a
les formacions falangistes presentar-se a les eleccions a tot l’estat, i
ser votades democràticament.

– El Partit Populat s’ha negat reiteradament a condemnar el franquisme, i malgrat això és un partit legal que se segueix presentant a les eleccions i governa.

– La
lluita armada és la fórmula de pressió, atac i defensa escollida per la
majoria d’estats (democràtics o no, imperialistes o no, dictatorials o
no),  i de bandes terroristes al servei
d’ideologies o interessos diversos. La militarització, sigui estructural
i legal, o sigui al marge de la llei, està basada en els mateixis principis.

– La investigació, formació i sensibilització a favor de formes d’organització, lluita i resolució de conflictes no violentes existeix i té un gran potencial, però no interessa, no es difon ni potencia, i són els mateixos que usen demagògicament la paraula PAU els qui la frenen.

Estic fermament convençuda que cal superar la violència i que cal abandonar sense cap fisura les estratègies de lluita armada per construir solucions d’autèntica pau, perdurables, sòlides. Em reafirmo amb la meva convicció a favor de la no violència i del pacifisme basat en la justícia, la llibertat. Em reafirmo en la condemna de tota violència, i per tant em reafirmo
en el meu anti militarisme, anti imperialisme i en el meu anti
terrorisme d’una forma absoluta, rotunda. Condemnar només la d’una banda
– sigui quina sigui – no és jugar net.

I
només espero que el Procés de Pau a Euskadi tiri endavant i no es freni
per la poca talla i l’hipocresia política d’un govern espanyol que
juga brut i demagògicament, que dóna credibilitat a actors polítics de
formacions que podrien estar tan o més il·legalitzades que Batasuna si s’apliqués amb rigor el suposat esperit de la llei de partits (PP – Falangistes…), i en canvi no es deixa  assessorar pels autèntics entesos en processos de pau exitoses. Sisplau dialoguin, sisplau moguin fitxa, sisplau, no la caguin!

No sé si vau poder seguir l’ÀGORA el darrer comunicat d’ETA. Crec que és molt recomenable. Em vaig senti molt identificada amb els arguments de l’advocada Gemma Calvet.