miozz mirades

Apunt exclusiu per a persones que pateixen atacs de migranya o altres cefealees,  (als que no en patiu s’us pot fer pesat i potser un xic morbós llegir-ho). Aquest apunt està relacionat amb l’anterior, migranya, el segrest imprevist) 
(continua)
Una treva de gairebé 15 dies, durant la que he après alguna cosa nova:

– SOBRE L’HOMEOPATIA VERSUS ALOPATIA.
 
Si sóc constant i estricte amb la medicació homeopàtica unicista (això vol dir trucar al Dr. cada cop que calgui per ajustar les dissolucions i anar amb les ampolletes al damunt sempre – sempre vol dir literalment sempre! -), el resultat és que entre atac i atac gaudeixo d’uns dies “nets”i eficaços. Cosa que no aconsegueixo amb l’altra medicina, que m’encadena els estats migranyosos i els perpetua. Conclusió: amb la homeopatia ben feta actualment l’atac és pitjor – més agut, més fulminant –  però els tinc menys seguits,  el període entre atacs és de millor qualitat i la recuperació és més ràpida. La típica “ressaca” posterior a l’atac és molt més lleu, de manera que passo en 24 – 48h, d’estar morint-me a estar gairebé normal (fet que encara desconcerta més als del meu voltant…)

– SOBRE ELS MASSATGES I L’OSTEOPATIA

He confirmat que els massatges sobre les zones de l’esquena i clatell endurides per tensió i contractura en comptes de millorar el maldecap com fins fa un temps, ara me l’empitjoren i molt. Raó: el dolor afegit al propi de la migranya ara és articular, la contractura el què fa és atenuar el dolor del pinçament. Al relaxar la musculatura amb el massatge, per agradable que sigui, es deixa l’articulació al descobert, el pinçament és molt més agut i dolorós que no pas la contractura muscular… És una mica difícil decidir què prioritzar, si alliberar el nervi i la circulació sanguínea compromesos per la contractura o bé protegir l’articulació… Sembla que el camí correcte és seguir les sessions d’osteopatia i treballar la musculatura per enfortir-la, amb exercicis adequats i estiraments. També és important recordar que el cos humà no està preparat per suportat tantes hores seguides en una mateixa postura forçada, com és estar-se assegut tota una jornada laboral davant un ordinador.
Conclusió1: abans de posar-vos en mans de massatgistes que remenin directament el clatell, les espatlles i el cap, informeu-vos bé de la causa de la vostra contractura. Conclusió2: per prevenir cal un pla d’entrenament postural i de gimnàtica ben dirigida. L’osteòpata em recomana l’Aquagym, ja que el TaiXi de moment no m’ha anat gaire bé (forço massa els estiraments i em contracturo encara més…)

– SOBRE EL CONTROL DELS FACTORS DESENCADENANTS

Aquesta vegada he de reconèixer que m’he refiat massa: els gairebé quinze dies de trobar-me bé i notar el bon control del remei homeopàtic han sigut un paradís, i m’han fet baixar la guàrdia, els darrers dies, en altres aspectes. He relaxat una mica el control de les hores entre menjades (mai he de deixar més de 3 hores sense ingerir aliment, i aquests darrers dies no ho he respectat). Un altre aspecte que he decuidat, la VISTA. Encara hi ha moments que no em poso les ulleres d’aprop per llegir o mirar la pantalla… I el que ha estat pitjor: no portar suficient dissolució de remei per prendre, justament el dia que més hores he passat fora de casa i que s’ha iniciat “l’atac”: no he pogut aturar-lo!!!!!

Conclusió: això és com ser diabètic, no pots oblidar-te’n en cap moment. En aquest cas fer-ho bé no garanteix res, però almenys no te’n sents tan responsable.

En prenc nota. En conjunt he après coses noves. Cada atac, en el fons, és una derrota moral, és una cura d’humilitat. I també una font de coneixement. Cal seguir endavant, esperant una nova i fructífera treva!