la mona amb missatge
Un cop superada aquella etapa en què s’han de fer equilibris entre les expectatives infantils i els criteris adults respecte un costum tan dominat per la pastisseria comercial – i amb tota l’admiració per aquestes grans obres professionals -, a casa ja fa temps que la mona la fem a mida. Amb mans d’aprenent. Ens agrada pensar en com sorprendre, i diria que amb el pas dels anys – de fet per edat anem molt fora dels límits segons els cànons tradicionals – més ho afinem. I més ens hi divertim.
Les mones que regalem al fillol i al fill que no té padrí, tots dos de més de vint anys, són una senzilla expressió de xocolata que parla a voltes de l’actualitat, a voltes d’alguna referència a la vida personal.
Treballar la creativitat expressiva amb xocolata té la seva gràcia, sobretot si no es pretén fer una obra d’art.
La de la imatge, en referència a les interessants sobretaules plenes d’intetl·ligents disquisicions, amb el seu punt d’ironia; una mona filosòfica en tots els sentits.
senzillament genial