miozz mirades

Aquest podria ser perfectament qualsevol dels dimonis que la canalla de Badalona fa a la seva escola durant el mes de maig, per portar-lo a la platja i que cremi la nit del 10, la nit de la vigília de Sant Anastasi . O un dels que ha fet qualsevol escola d’arts plàstiques per posar en un aparador comercial durant les Festes de Maig. Hores d’ara ja és força conegut que a Badalona tenim la peculiar Cremada del Dimoni, i que el dimoni és un referent simbòlic del que ens servim per enfortir sentit de pertinença i identificació amb la ciutat. Però no, aquest dimoni només és badaloní d’adopció. El vam portar amb nosaltres dins la maleta, en el viatge de tornada de Mèxic. Aquest dimoni, com centenars d’altres que inundaven els “puestos” o s’exposaven en aparadors i museus, és un “judas” i es crema per Pasqua. El vam comprar a Xochimilco. Allà és un vestigi vivent de mixtura entre les creences pròpies i l’herència del colonialisme catòlic, és la voluntat de cremar tot el que simbolitzi traïció i mal. En el fons quan cremem dimonis, amb més o menys convicció, el referent de fons és ben semblant… (segueix)