miozz mirades

La terra catalana peninsular més a l’orient atrau molts visitants la nit de Cap d’Any: esperar veure la primera claror de l’any nou des d’allà fa pensar ben bé en que l’any no ve sinó que l’anem a buscar  (segueix)

(la Mariona va penjar aquest estat al facebook, tornant del Cap de Creus el dia 1, al mur del diari ARA, per la relació que té amb la seva falca promocional;l’he trobat una frase molt oportuna, suggerent). L’aire fred de la matinada es barreja amb l’escalf humà i amb el fum de la xocolata calenta que generosament es va repartint, sense pressa ni soroll. La quietud del paisatge embolcalla, i ni tan sols l’enrenou de la massificació de cotxes que van ocupant els vorals de l’estreta carretera, cada cop des de més avall, és estrident: sembla que tothom té paciència, aquí dalt. L’any vinent m’agradaria fer tot el camí a peu, oblidar el cotxe a Cadaqués o rodalies, i caminar, caminar, caminar tota la nit, per arribar amb prou temps a la feréstega costa del Cap de Creus, bella i salvatge.

Després hi ha la Cobla, i la ballada de sardanes, sota el Far, sense pressa. Tot va passant de forma pausada, natural, sense estridències. A joc amb el paisatge. Damunt els estreps dels Pirineus, amb l’aigua al fons, els grups de visitants s’escampen i s’asseuen entre les singulars formes geològiques esculpides per la Tramuntana, per observar l’arribada de la llum i la sortida del sol, a tocar de l’horitzó. No hi ha normes dictades per a aquest ritual. Tornant, quan la claror ja és notòria, parlem de com n’és d’especial la geologia i la vegetació d’aquesta petita península, de com plau caminar-hi, de com n’és de variada la riquesa paisagística del nostre petit país (de fet Cap de Creus és Parc Natural, i ben proper a l’altre gran Parc Natural de l’Empordà, L’Albera).

Tornem amb una càlida i lluminosa escalfor interna talment com si la xocolata desfeta hagués fet reaccionar tot l’organisme, però sabem que l’escalf no es deu només a la dolça ingesta. Ens hem nodrit de la trobada inesperada amb amics llunyans en el temps, de l’energia ballada sota compassos i tirades, de la complicitat amb tants desconeguts amb qui ens hem donat les mans per enlairar-les plegats seguint la veu dels nostrats instruments de la cobla…
És l’escalf d’haver-nos deixat endur horitzó enllà per la màgia de la llum ixent, tot enfilant reflexions i propòsits per a aquest any que comença.
El Cap de Creus sempre és un lloc interessant de trepitjar i respirar, però en ple hivern i en el marc d’aquest ritual de principi d’any, la visita afegeix un valor infinit.