MARCÚS

La informació que es difon per Internet pren un funcionament, una forma d’accés, diferent a la informació en suports físics.
Explicat en un format més gràfic, podem dir que els objectes físics només poden estar en un
lloc i en un moment determinat. En el moment que passem de l’àtom
–abans– al bit –aparició d’Internet i les TIC–, el coneixement supera
aquesta limitació.

Aquest nou context ulititza la taxonomia
–entre altres sistemes– per difondre la informació i amb ella els coneixements. És a
dir, no n’hi ha prou en publicar informació, sinó que també cal fer-la
circular i cal que pugui trobar-se de la millor manera possible enmig
del maremagne d’informació que permet accedir a través de la Xarxa.

A la pràctica, aquesta taxonomia cal aplicar-la tant al web com a la resta d’eines que s’utilitzin a la Xarxa.
I, això cal fer-ho tant pensant en el procés d’accés a la informació
des de la pròpia persona o entitat com per a l’accés que hi facin els usuaris a
qui es dirigeixin aquestes (un particular, una empresa, un mitjà de comunicació,…). És important
facilitar l’accés als continguts que es publiquen tant a Internet
en general com dins del web.

La taxonomia, l’etiquetatge,
pot ser infinit, però cal acotar-lo mínimament i cal seguir uns criteris
estàndards. Això és el que penso i crec que estaria bé aplicar.

Quan
vaig començar a pensar com havia de ser el web d’Escacc i la resta
d’eines digitals que l’envoltarien, vaig pensar que seria molt útil tenir uns
criteris de contingut i de format a l’hora d’arxivar i difondre la
informació.

Aquests criteris són vàlids tant pel web com per a la
resta d’eines socials que el complementen (amb algunes diferències formals).

Per explicar-me, però, crec
que l’eina que pot ser més clara per entendre-ho és Delicious. No cal que el lector d’aquest article en sigui usuari ni, fins i tot, cal que ho conegui. Simplement ha de saber que Delicious és un marcador social, un gran arxiu digital d’informació, que utilitza l’etiquetatge per arxivar qualsevol contingut digital. Delicious és una eina que pot servir per entendre el procés d’etiquetatge que vull explicar.

Si ja és difícil, a
vegades, trobar continguts que tu mateix has arxivat (penseu en un bloc, un web o el propi Delicious), més ho és encara
trobar els que han arxivat els demés usuaris, ja que cadascú utilitza
uns criteris diferents (penseu en els criteris que utilitzen els diaris digitals, algú sap quins són?).

Per exemple, una persona arxivarà la notícia X com a ‘periodisme’, l’altra com a ‘mèdia’ i l’altra com a ‘journalism’. Amb aquesta diferència de criteris, costarà trobar la informació que es busca.

Una solució. Estaria
molt bé disposar d’uns criteris estàndards que homogeneitzessin en certa
mesura la forma d’etiquetatge. No sé si algun documentalista s’ha endinsat en aquest camp, segurament si,
però, de no ser així, estaria bé que algú en prengués les regnes. I,
possiblement, utilitzar una eina a l’estil wiki seria útil per anar
discutint i trobant aquests criteris.

A falta de solucions, fem volar la imaginació (amb criteri). Per la meva banda, mentre
no existeixin o jo no els hagi descobert, me les hauré d’empescar per
tenir uns criteris d’arxiu propis. Tornant a Escacc, la meva idea era poder arxivar multitud de continguts digitals (actualment, en tenim més de 8.000) de tal forma que posant unes poques etiquetes (tags) poguessis trobar el què busquessis.

L’ideal seria facilitar tant la cerca per a tu mateix com per a una tercera persona externa a l’entitat. La primera part l’he aconseguit, ja que puc trobar amb certa facilitat el què busco, però per aconseguir que una persona externa al procés d’arxiu trobi la informació fa falta molta difusió didàctica dels criteris utilitzats o, el què ja he comentat, que hi hagi uns criteris homogeneitzats a l’hora d’aplicar la taxonomia en l’arxiu de continguts, ja sigui en un web, en un bloc, o en eines com Delicious o Flickr, per dir-ne dos exemples.

Quins criteris vam aplicar?

Cal distingir dos criteris: segons el contingut i segons la forma.

Criteris de contingut:

1. Quan accedeixes a un contingut, creat per tu mateix o trobat a la xarxa, ja sigui una notícia, un document en pdf, un arxiu d’àudio, una imatge, etcètera (sempre, una URL), el primer que cal fer –en el cas d’Escacc, però és extrapolable canviant o ampliant els llistats d’etiquetes– és escollir la categoria sectorial (llistat tancat): Mèdia | Cultura.
2. Un cop has escollit, per exemple, Mèdia, cal decidir en quina categoria temàtica  (llistat tancat) el pots arxivar: Premsa | Audiovisual | Ràdio | Difusió i audiència | Publicitat | Grups de comunicació | Periodisme | Internet i TIC.
3. El procés d’etiquetatge del contingut en qüestió segueix amb el llistat de categories formals (llistat tancat): web | notícia | reportatge | entrevista | etcètera. Aquí esculls la forma del contingut, per exemple pot ser una notícia, o una imatge, o un àudio,…
4. A continuació esculls la categoria de localització (llistat tancat) que et permet marcar d’on és o on passa l’acció del contingut digital. Si estem parlant, per exemple, d’una notícia sobre inversió publicitària als Estats Units, posaríem “eua”.
5. I, finalment, arribem a l’únic llistat d’etiquetes obert i lliure. Fins ara hem vist quatre llistats d’etiquetes tancats on havies d’escollir entre un llistat de tags concrets (un o diversos). Ara, per flexibilitzar-ne la categorització, cal preveure un llistat obert d’etiquetes, que és el que et permet posar, per exemple, els noms propis.

Pot semblar complex i lent, però disposar de diversos llistats tancats i d’un únic d’obert facilita la feina d’etiquetatge i n’agilitza la seva aplicació.

Aquest seria el requadre d’etiquetes que caldria aplicar:

Les etiquetes de lliure elecció, les de l’últim requadre, poden ser infinites, per la qual cosa cal determinar un seguit de criteris formals a l’hora de donar-les d’alta. Això és
així per dues raons: 1) Per poder-les localitzar, i 2) Per no duplicar-les.

Exemple:
Un cop hem etiquetat un contingut (ex: la URl d’una notícia) com a “mèdia” + “premsa” i
“audiovisual” + “notícia” + “eua”, podem concretar l’etiquetatge amb altres
informacions d’interès, com poden ser el nom propi del protagonista (ex:
The New York Times o Obama), el tipus de premsa (digital o paper)
(gratuït o pagament),…

Criteris de forma:

Quan dones d’alta una etiqueta de lliure elecció cal seguir uns criteris en l’escriptura i en l’elecció del nom exacte.

L’etiquetatge
al web en general, i a Delicious en particular, pot ser diferent. Al web (caldria veure com està configurada cada editora en concret) podem
etiquetar amb vàries paraules juntes i/o separades per espais (ex: “El
Punt”), mentre que a Delicious només podem etiquetar amb paraules individuals o
ajuntades (ex: “el_punt” o “elpunt”). Per això, cal seguir els mateixos criteris de
contingut que al web però modificant el format de les etiquetes. Si ens trobem el sistema que s’aplica a Delicious (no permetre posar etiquetes amb paraules separades), cal que tinguem en compte alguns criteris a l’hora de donar d’alta els tags. I, aquest poden ser, per exemple:

. Sempre utilitzar minúscules (ex: “europa”).
. Sempre posar accents (ex: “agència”).
. En cas de més d’una paraula, posar-les juntes (ex: “thenewyorktimes”). [Es podria decidir un altre criteri, com per exemple separar les paraules amb guions baixos “the_new_york_times”. Això si, sempre cal aplicar el mateix criteri].
. En cas de dubte, utilitzar el singular (ex: “agència” i no “agències”).
. Etcètera.

Així mateix, cal
comprovar que l’etiqueta no està donada d’alta amb un nom similar (ex: si tenim
“premsa” i “digital” com a etiquetes, no crearem una nova
etiqueta que es digui “diarisdigitals”).

Per acabar, un exemple real:

Avui hem publicat la notícia “The Washington Post afegeix el nou botó Envia de Facebook” i l’hem etiquetat així:

webescacc (tots els continguts que publiquem al web porten aquesta etiqueta) + mèdia (categoria sectorial) + premsa (categoria temàtica) + notícia (categoria formal) + eua (categoria localització) + digital (per diferenciar-ho de la premsa en paper) + thewashingtonpost (per concretar el mitjà) + xarxasocial + facebook (per concretar l’eina objecte de la notícia) + compartir (per concretar la funció de l’eina objecte de la notícia).

[En cursiva, són les etiquetes de lliure elecció].

Conclusió. La taxonomia o etiquetatge de continguts digitals és bàsic per a poder cercar, trobar, difondre i arxivar. Utilitzar uns criteris clars facilita la tasca de cerca de continguts, tant pel propi usuari que els gestiona com per la resta d’usuaris que poden estar interessats en accedir-hi. Seguir uns criteris de contingut i de forma predeterminats, amb llistes de tags tancades i alguna d’oberta ajuda en la tasca de gestió dels continguts. I, si tot plegat segueix uns criteris acceptats per la majoria, permet etiquetar els continguts de sigui qui sigui que ho faci (usuaris) i sigui on sigui que els gestioni (web o altres eines TIC). En cas de no disposar de criteris elaborats per una autoritat, diguem-ne “competent”, és recomanable establir uns criteris objectius clars que, com a mínim, utilitzarà el gestor de continguts.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!