MARCÚS
(@marcroca)
Per unes festes plurilingües. Respecte, per damunt de tot.
L’altre dia vaig enviar
una felicitació de Nadal "trilingüe" -català, euskara i galego- via correu
electrònic a uns quants amics, amb una mena de subtítol que deia quelcom com
"per la riquesa lingüística". No és que m’entusiasmin aquestes festes, ja que la
meva religiositat és agnòstica i en constant evolució. Per això hi vaig colar
aquest subtítol per, de passada, fer-ne una mena de reconeixement/reclamació
pel respecte d’"algunes" llengües minoritzades (activisme subliminal?). […]
Bé, la cosa és que un
amic de la infància m’ha respost una cosa -que a mi ja m’havia passat pel cap-
amb molt de criteri. Em comenta/pregunta per que si demano la "riquesa
lingüística" no ho faig també en castellà.
– M., gràcies pel
comentari, no et responc com una crítica, realment m’agrada, però com que el
tema em sembla interessant, el comento aquí. A més, no sé si ho recordaràs,
però jo tinc una imatge al cap de quan érem petits, molt petits (EGB) parlant
al pati de "cole", on comentant -ja a aquelles èpoques- alguna cosa sobre les
relacions entre Catalunya i Espanya, em vas fer un comentari que aleshores em
va fer callar en sec, perque jo era poc il·lustrat sobre el tema i tu dominaves
molt més. I, quan m’equivoco o no sé prou d’un tema, escolto i intento
aprendre. Em vas comentar alguna cosa sobre la solidaritat interterritorial
econòmica dins de l’estat Espanyol -ara, podríem parlar molt més sobre aquest
terme i, de ben segur que seria molt gratificant- i, tot i no convèncer-me, no
vaig saber contestar-te.
Bé, tornant al tema, i
ja com a resposta al comentari del meu amic i -perque no, també com a reflexió
per a mi mateix-, perque no vaig utilitzar el castellà en la felicitació?
1) Vaig triar tres
idiomes minoritzats -català, euskara i galego-.
castellà, perque no fer-ho també en portuguès, aranès,… També són idiomes de
la Península Ibèrica. La raó de la meva tria no era fer-ho en els idiomes
oficials de l’estat Espanyol -entitat político-administrativa amb la qual només
m’uneix una relació per imperatiu legal-, sino que volia solidaritzar tres
idiomes que pateixen del mateix problema: la minorització premeditada. Cosa que
em fa realment fàstic, al nivell de la desforestació pels ecologistes i les
guerres pels pacifistes.
3) El castellà l’hagués
pogut utilitzar, però no pel motiu del punt 2, sino perque com a llengua
llatina li tinc molt de respecte i estima. Però no ha estat el cas.
En fi, M., Espero que no
et sàpiga greu el comentari, si l’he fet és perque la pregunta m’ha semblat
molt interessant i m’ha fet pensar.
Bon
Nadal i Feliç Any Nou!
Zorionak
eta Urte Berri On!
Bo
Nadal e Feliz AniNovo.
Bo Nadal e Prospero AniNovo.
I,
moltes més aquí.
Salut i llibertat!
Marcús
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que la teva opció va ser totalment encertada. Jo debades també he enviat felicitacions en les llengües perjudicades de l’Estat.
I pel que fa a la "reflexió/dubte" que et va comportar, ho deixes molt clar en els tres punts que et van fer triar per aquesta opció. Només afegir que tinc gravat en la ment una frase de L’Illa del Tresor d’en Barril, on demanava desitjos amb el seu to irònic i poètic alhora, i un d’ells va ser que es publiquessin tots els llibres en la llengua més minoritària del moment. Això sí que seria globalització de veritat!
Al meu poble sempre s’ha dit Bon Nadal o (Bons Nadals) i Bon any.
Encara que per un agnostic amb un Bon any ja hi va bé.