MARCÚS
(@marcroca)
Dades estadístiques sobre l’independentisme català: Marc Belzunces “dixit”
Marc Belzunces des del seu bloc (De l’Holecè estant)
està duent a terme un estudis sobre l’independentisme català molt interessants.
El ressò ha arribat fins i tot a algun diari electrònic (Tribuna Catalana, avui
en fa notícia sota el títol "El 40% dels catalans, a favor de la independència").
Bé, per poder tenir coneixement de tot el què ha escrit en Marc, em remeto al seu bloc, que està molt ben
explicat. De moment està aplicant estadístiques extretes del Centro de
Investigaciones Sociológicas (CIS) i de l’Institut de Ciències Polítiques i
Socials (ICPS) de la UAB, sense entrar -encara- en gaires interpretacions
personals. Jo en vull destacar alguns detalls:
Dels retrats robots que ha
fet, el que em sembla més interessant és el de l’"indecís enfront la
independència de Catalunya", ja que -segons diu- "actualment, el resultat d’un
referèndum dependria del vot dels indecisos". Del mencionat retrat robot es
desprèn -entre moltes altres característiques- el següent:
- Se sent tan espanyola com catalana
(segona opció: més catalana que espanyola). El fet que no es senti més
espanyola que catalana i que la segona opció sigui un sentiment més català que
espanyol, fa pensar que per la banda sentimental, de pertinença, l’opció
independentista, enmig d’un debat obert, pot treure’n els seus fruits.
- No sap com es viuria a una Catalunya
independent (segona opció: igual que ara). No creu que es viuria pitjor, per
tant el punt de partida ja és bo, simplement diu no saber-ho, la qual cosa fa
que augmenti la necessitat que, en un debat que caldrà obrir tard o d’hora, els
arguments estiguin ben fonamentats i didàctics, ja que caldrà explicar com es
viuria en una Catalunya independent. Tot i que per mi no és el més important,
entenc que per molta gent si que ho sigui, i crec que no serà difícil poder
demostrar que la secessió serà positiva (només cal pensar en el tema de
l’espoli fiscal actual i l’acumulat al llarg de la història).
- Pensa que Catalunya és una regió. I, diuen que les paraules
no són importants! Cal parlar en conseqüència, en el moment que no hi hagi
l’actual falta de memòria històrica i que prenguem consciència que Catalunya és
una nació, la mentalitat de l’indecís es pot decantar fàcilment cap a opcions
secessionistes.
- No sap si la resta de catalans estan
més aviat en contra o més aviat a favor de l’autodeterminació de Catalunya
(segona opció: més aviat a favor). Com ja he dit, crec necessari un debat obert i de
gran abast sobre el tema. Llavors se’n prendrà consciència. Només cal veure com
ha afectat el debat de l’Estatut: temes com la denominació de nació, el
finançament i àmbit competencial estan a l’ordre del dia, i això ha fet que
molta gent que no hi pensava, ara es vegi abocat a pensar-hi, a reflexionar-hi,
i les conclusions que se’n treuen -aquí i allà- salten a la vista.
Un altre escrit que he
trobat molt interessant dels que està fent Marc Belzunces és el titulat "Catalunya podria ser independent d’aquí a 9 anys com a molt". En
ell demostra que l’opció secessionista ha avançat 10 punts en 8 anys, del 29% el 1996 al 39% el 2004. Doncs, jo en
faig les següents reflexions:
Per una banda, el 1996 és l’any que va entrar a
governar el Partit Popular -gràcies caverna per obrir-nos encara més els ulls i
l’esperança!- (a més, el 2003, amb el PP encara al govern, l’augment era de 14 punts!).
I, per l’altra, quin any serà d’aquí a 9 anys? Doncs, el 2014, i
ja fa temps que vinc dient que aquesta és la data (La independència de Catalunya té data?), i no només perque serà una data històrica
i assenyalada (farà 300 anys del 1714, any que el Principat va perdre la
llibertat). No en tinc proves fefaents, però fa molts anys -jo encara no
arribava a l’adolescència- vaig llegir en un diari que un estudi fet per una
organització molt important dels EEUU (no recordo quina) sobre possibles nous
escenaris de futur a nivell mundial deixava constància que el Principat
aconseguiria la independència el 2014, tot i que no seria una independència com
les que coneixem, però si amb un alt grau d’autodeterminació (potser pensaven
amb la incorporació a la UE i el traspàs competencial cap a Brussel·les).
Potser serà un estatus una mica superior a l’actual del País Basc (espero que molt superior). No ho sé,
però pinta molt, però que molt bé.
I,
per últim, recordar que "a Eslovènia, dos anys abans de la
independència, només n’eren partidaris el 17%. Però quan la població va
veure que es podia assolir, més del 80% s’hi va apuntar" [fragment
extret d’una entrevista feta a l’escriptor londinenc afincat a
Catalunya Matthew Tree, aparegut a la revista L’Escletxa que publica la CAL (número 9, tardor 2005)].
No en tinc cap dubte, ho aconseguirem!
Salut i llibertat!
Marcús
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!