Trobo molt interessant i important oferir formació gratuïta (si fos semigratuïta, també ho trobaria bé!) tant per suprimir la fractura digital com per millorar els coneixements de la gent que ja domina una mica del tema. Aquest camp, de la mateixa manera que els cursos de llengua catalana per a immigrants, són dos puntals bàsics per aconseguir una millora substancial en aquesta nostra societat.
I, sobre aquests dos temes vull parlar: TIC i llengua. I és que el curs, deixant de banda la qualitat (que no estava gens malament) mostrava un respecte nul envers la llengua pròpia d’aquest país. La classe era impartida exclusivament en castellà per una parella de professors d’origen sud-americà, tot i que entenien i, també, sabien parlar el català. Així ho vaig poder comprovar cada cop que m’hi dirigia per comentar algun tema. El material (unes fotocòpies) es podia escollir en català o en castellà, però la versió catalana estava farcida de faltes d’ortografia que feien mal als ulls. Semblava ben bé una traducció literal maldestre. I, per més inri, només es podia utilitzar el navegador d’Internet Explorer (Microsoft) en castellà i es mostrava el web de l’Ajuntament de (ViscA) BCN en la versió castellana. No costa res utilitzar algun navegador de programari lliure com Firefox (Fundació Mozilla) que, a més de ser en català funciona millor.
Amb una hora de classe van ajudar a formar gent en el món d’Internet, però van mostrar una falta de respecte vers l’altre puntal a potenciar, la llengua. Diuen que “rectificar és de savis”, doncs, Srs. de l’Ajuntament del Cap i Casal, reaccioneu! Que, a més, és gratuït!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Govern de l’Ajuntament de Barcelona sempre li ha molestat el català i quan n’ha fet alguna cosa ha estat per que les circúntàncies l’han arrossegat. Des de l’arribada dels socialistes a l’Ajuntament de Barcelona, el català l’han fet servir de forma folclòrica i així el mateix el fet català, sempre han intentat tapar-lo o ridiculizar-lo. Quan manava en Serra, va tenir el valor d’omplir la Gran Via de banderoles franquistes per a rebre al president d’Itàlia i com es de suposar no va dir ni un mot en català en el discurs de benvinguda. Sobre Maragall cal fer memòria com volia crear un himne i una bandera per a la Corporació Metropolitana de Barcelona. Cal fer memòria com va omplir de banderes de Barcelona amb dues barres en lloc de quatre en els dos quarters de la Bandera i ho va fer per a contrarrestar l’escampall de banderes catalanes. No cal que us digui com es varen inventar una bandera que els jutjats varen fer retirar. Tenien tanta presa que la bandera calés entre la gent, que varen gastar-se dos-cents milions de pessetes. Si voleu saber més sobre l’època d’en Maragall llegiu Hola Espanya. D’en Clos que voleu que us digui, va ser capaç de portar a una paia anticatalana que escriu al El País, on havia d’escriure, a fer el pregó de les festes de la Mercè i tant sols per que li va caure molt bé al fill i a la dona d’en Clos. Ara toca al petit Ustinov, un altre que transpua un anicatalanisme arrebosat amb universalisme, tota una joia. Manllevant una frase d’un periodista, i portant l’aigua al meu molí, crec que amb un govern com els que a dut Barcelona a ser una “ciutat del cosmopolitisme tifa, de la modernor encarcarada, del mestissatge assimètric i on l’autoodi n’han fer imatge de marca”, tot anirà de mal borràs fins que no pleguin d’aquests Ajuntament. Per tant, el que expliques sobre la manca d’ús del català tant sols es un mal col.lateral de la guerra soterrada que els socialistes del Psoe a Catalunya porten contra el fet català i la llengua catalana.