MARCÚS
(@marcroca)
Carta que em va publicar el setmanari El Triangle el
29 d’abril de 2003, uns dies després del Sant Jordi d’aquell any. M’hi ha fet
pensar un llibre que estic llegint: "Plouen mentides", sobre el tancament del
diari Egunkaria. […]
Cronologia
d’una foto anunciada:
Barcelona, 23 d’abril de 2003, Sant Jordi. 20:00 h. A la cruïlla del carrer
Pelai amb les Rambles. Arriba la manifestació convocada per la Coordinadora
d’Associacions en defensa de la llengua Catalana (CAL). La manifestació baixa
pel carrer Pelai amb música i pacíficament, amb gent de totes les edats. El
recorregut previst de la manifestació, com ha estat els últims tres anys, és
baixar per les Rambles i arribar a la Plaça Sant Jaume, llegir el manifest
unitari i dissoldre la manifestació. A l’arribar a les Rambles, uns 5-8 furgons
de la policia estatal tallen el pas a la manifestació. Els portaveus de la CAL
intenten dialogar amb el cap de la policia, el qual únicament diu que té ordres
de no deixar passar la manifestació. La CAL decideix acabar la manifestació amb
la lectura del manifest unitari i una asseguda de cinc minuts com a senyal de
protesta i indignació. Els portaveus de la CAL dissolen la manifestació, però
una part de la gent, també pacíficament segueix caminant Rambla avall, on es
troben amb un cordó policial que els impedeix el pas. Quan aquesta policia,
malanomenada "nacional", es troba a un metro de la gent que baixa caminant,
comença a carregar amb una duresa brutal, alguna persona d’avançada edat plora
d’impotència davant els fets que està presenciant. Però, el més greu de tot, la
càrrega policial no dura ni un minut, els flaixos de les càmeres de fotografiar
dels periodistes van disparant sense parar i les televisions no deixen de filmar.
De cop, la policia estatal decideix que ja n’hi ha prou, pugen als furgons i
marxen. Per tant, la manifestació pot continuar? No volien impedir-la? No!
Només volien la foto, la maleïda foto que va sortir publicada l’endemà a la
premsa escrita i a les televisions, la malintencionada fotografia que
perverteix els fets i l’opinió pública, o com a mínim ho intenta. La maleïda
foto de la maleïda policia estatal.
Salut i llibertat!
Marcús
d’una foto anunciada:
Barcelona, 23 d’abril de 2003, Sant Jordi. 20:00 h. A la cruïlla del carrer
Pelai amb les Rambles. Arriba la manifestació convocada per la Coordinadora
d’Associacions en defensa de la llengua Catalana (CAL). La manifestació baixa
pel carrer Pelai amb música i pacíficament, amb gent de totes les edats. El
recorregut previst de la manifestació, com ha estat els últims tres anys, és
baixar per les Rambles i arribar a la Plaça Sant Jaume, llegir el manifest
unitari i dissoldre la manifestació. A l’arribar a les Rambles, uns 5-8 furgons
de la policia estatal tallen el pas a la manifestació. Els portaveus de la CAL
intenten dialogar amb el cap de la policia, el qual únicament diu que té ordres
de no deixar passar la manifestació. La CAL decideix acabar la manifestació amb
la lectura del manifest unitari i una asseguda de cinc minuts com a senyal de
protesta i indignació. Els portaveus de la CAL dissolen la manifestació, però
una part de la gent, també pacíficament segueix caminant Rambla avall, on es
troben amb un cordó policial que els impedeix el pas. Quan aquesta policia,
malanomenada "nacional", es troba a un metro de la gent que baixa caminant,
comença a carregar amb una duresa brutal, alguna persona d’avançada edat plora
d’impotència davant els fets que està presenciant. Però, el més greu de tot, la
càrrega policial no dura ni un minut, els flaixos de les càmeres de fotografiar
dels periodistes van disparant sense parar i les televisions no deixen de filmar.
De cop, la policia estatal decideix que ja n’hi ha prou, pugen als furgons i
marxen. Per tant, la manifestació pot continuar? No volien impedir-la? No!
Només volien la foto, la maleïda foto que va sortir publicada l’endemà a la
premsa escrita i a les televisions, la malintencionada fotografia que
perverteix els fets i l’opinió pública, o com a mínim ho intenta. La maleïda
foto de la maleïda policia estatal.
Salut i llibertat!
Marcús
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!