MARCÚS

Dissabte, El Punt va publicar l?article ?La ?generació
bloc? s?obre pas? (Manel Cuyàs).
Aquest article ha provocat l?aparició de diversos posts al respecte en la Catosfera, entre ells n?ha
parlat Saül Gordillo,
Calaix de Sastre, l?alcaldable
per CIU a Girona, el
promotor de la Campanya ?Jo tb vull un Estat propi? i Enric Gil. Doncs, jo també
hi vull dir la meva, perque em sembla un
tema molt interessant i cal que en comencem a parlar. Tot i això, potser no seré tant optimista o, si més no, m?agradaria
posar alguns punts sobre les ?is?.

Fa més d?un any i mig que vaig obrir aquest bloc, per tant
em sento identificat en certs aspectes que caracteritzen aquesta nova generació
de què s?està parlant. És veritat que alguna cosa està canviant amb aquesta
eina anomenada ?bloc?. Jo
mateix hi dedico llargues estones a escriure i més encara a llegir-ne el què
s?hi escriu, i tot sense ànim de lucre econòmic. I, com jo, molts catalans s?hi
estan aficionant, fins al punt -i, no crec equivocar-me- de prioritzar aquesta
font d?informació, en molts casos, per davant de telenotícies, premsa escrita,
etc….

Els blocs no són una
moda passatgera, però tampoc es pot dir estrictament que ha nascut una nova
generació. Si una cosa he après a llarg d?aquest any i
mig involucrat en aquest ?mundillo?
és que estem davant d?una eina
extremadament poderosa i útil, però en cap cas es pot extrapolar la
blocosfera a la realitat que ens envolta. A través de la blocosfera et pots
enterar de fets que d?una altra forma no haguessis pogut ni imaginar, et pots
informar en temps real, pots iniciar movilitzacions d?èxit, pots fer política,
pots fer literatura que serà llegida (ex: L?Aeroplà del Raval), pots fer
campanyes publicitàries (ex: el robatori de la cadira de
ZP), pots llançar al mercat èxits musicals (ex: ?Opá?, no sé què d?un ?corrá?),
pots intercanviar opinions amb gent que viu a l?altra punta del món, pots crear
opinió, pots conèixer gent que tenen inquietuds similars a la teva sense
moure?t de casa, pots crear eines polítiques (ex: Olla de Grills, Xarxa de Blocs Sobiranistes,…), pots
fer tot això i molt més. Cosa que abans dels blocs era impensable -amb tanta
facilitat-. Però d?aquí a afirmar que ha nascut una nova generació, tot i que
seria una molt bona notícia a la vista de tot això, crec que no és del tot
cert. En tot cas, ha nascut una nova
eina, una eina barata, útil i democràtica com poques.

(segueix)

Els blocaires, segons s?ha dit, acostumen a ser homes
d?entre 25 i 40 anys. A part d?això, podem afirmar -malauradament- que no
tothom té accés a internet, encara. A més, no tothom que té internet l?utilitza
per llegir blocs. A més, qui té coneixement dels blocs, no té perque està
interessat o tenir temps de llegir-los. A més, qui té interès en aquest món i
en llegeix, potser no s?atreveix o no li agrada escriure. I, podríem seguir. De tal manera que anem reduint el cercle
fins a àmbits, gens menypreables, però que no són un reflex exhaustiu de la
realitat. És per això que no considero que poguem parlar del naixement
d?una nova generació, estrictu sensu.
Fa temps, vaig escriure ?De
l?era sms a l?era blocs? i, més recentment, ?Blocs: L?hàbit d?escriure
creix i es reprodueix amb les noves tecnologies?. En ambdós casos, deixo
entendre que alguna cosa positiva està passant en aquesta entrada de mil·leni.
Fins ara, la informació era molt més restringida. Ara, amb aquesta nova eina,
la informació és més hàgil i democràtica, tothom hi pot dir la seva -una altra
cosa és que sigui llegit i tingui sortida-.

Si esmento aquest perill de considerar la blocosfera un
reflex de la realitat que ens envolta, ho dic perque ho he pogut comprovar de
priemra mà. Així, per exemple, en el tema de l?Estatut
i en les darreres
eleccions dels EEUU (també, aquí).

Un altre aspecte a destacar del món dels blocs, és la volatilitat de la informació que
desprenen. És a dir, un post (o apunt)
té una vida d?unes 24 hores. Un cop transcorregudes, serà difícilment
llegit. Aquest aspecte és important, si el contraposem amb una de les
característiques de la vida en l?actualitat: la velocitat en què vivim,
l?estrés i l?excés d?informació. Això no té perquè ser negatiu, però n?és una
característica que no es pot menysprear, ja que pot arribar a relativitzar la
informació que es desrpèn dels blocs.

Cap al final del seu article, Cuyàs esmenta alguns aspectes
a destacar: ?I
em refereixo, posant Junqueras d’exemple, a gent jove molt preparada que ha
crescut en democràcia i amb l’Estatut, que s’ha educat en escoles actives,
dialogants i catalanes, que ha més o menys viatjat, que sap algun idioma
fonamental i que, en general, practica
un catalanisme que en molts casos porta al sobiranisme i que no acaba de trobar
lloc en els partits polítics convencionals.?. No crec que es pugui fer un
paralelisme tant directe entre aquesta descripció i els blocaires. Més aviat, i
ho torno a dir, els blocs són una eina més -una de les més poderoses- que
aquest jovent que descriu Cuyàs ha agafat amb força per exterioritzar les seves
inquietuds, i no a l?inrevés. Amb tot, penso que té raó quan diu que ?…en general,
practica un catalanisme que en molts casos porta al sobiranisme i que no acaba
de trobar lloc en els partits polítics convencionals.? I, això si
que és important. A la
Catosfera s?hi parla molt de política i s?hi fa política, i
molt sovint sense cap lligam amb els partits polítics tradicionals, fins al
punt que alguns militants amaguen el seu lligam partidista per a poder discutir
amb total llibertat.

També diu Cuyàs que ?(…) la legislatura que encetarem i la que vindrà
després seran de transició, una manera com una altra d’esperar que la
«generació bloc» desplegui les potències
i presenti un projecte nou de Catalunya. Les
èpoques convulses són les més creatives. Els tres anys esvalotats de
tripartit posteriors a la calma de CiU i l’elaboració i el referèndum de
l’Estatut han generat esperits crítics que estan disposats a menjar-se el món i
el que sigui. (…)?. D?aquí en trec tres conclusions:

1)Comparteixo que en un període no massa llarg canvairan moltes coses (10 anys?), però
no únicament per l?anomenada ?generació bloc?, que també, sino més aviat per
molts factors més, entre ells la democratització apareguda amb internet.

2)Les èpoques
convulses són les més creatives. Sí senyor! Per això, tot i semblar que
anem per mal camí, sempre sóc optimista. De ben segur que alguna cosa bona en
sortirà de tot plegat. L??etapa Pujol? ha tingut moltes coses bones, però també
una de les més nefastes: la saturació mental de l?activisme polític
sobiranista.

3)El llarg període
de discussió del Referèndum ha aportat un clima d?esgotament i desencís, a curt
termini, però que a la llarga es convertirà en fets concrets d?actuació
sobiranista. És per això que penso que això no es pot aturar aquí, i cal
que en la pròxima legislatura tornem a posar sobre la taula un altre tema
identitari i no deixar el debat polític únicament en les polítiques públiques i
socials. Per exemple: Cal posar sobre la taula del debat polític i democràtic el dret d?autodeterminació i el referèndum
com a via de decissió democràtica. Això, crec, pot ajudar a acabar aquest
procés de renaixement mental en què ens trobem inmersos.

Un altre fragment de?n Cuyàs que m?agradaria destacar: ?El mitjà segueix
sent el missatge, i la cultura del bloc ha creat una prosa i una oratòria
nerviosa, d’urgència, de contingut provisional revisable a temps real que els
autors traslladen després als llibres i articles que escriuen en paper. Hi ha
novel·les, assaigs, estudis d’història, cròniques periodístiques escrits en
l’estil vertiginós dels blocs.?. D?alguna forma ja n?he fet esment
abans, la cultura del bloc i altres factors de la vida que ens envolta, fa que anem a una velocitat, no sé si saludable,
però si que vertiginosa en la tranfarència d?informació. Això, per una
banda és bo: Cal estar informats en temps real, i ben informats, si no volem
que ens la fotin amb tanta facilitat. Ara bé, no es pot deixar de banda la volatilitat de la cultura dels blocs (24
hores?). Per això, i encara més, cal considerar el bloc una eina més, però
no una finalitat en cap cas. Amb els blocs ens informem, aprenem, comuniquem,
establim lligams, discutim, etc… però tot plegat cal plasmar-ho en d?altres
formats per tal que sigui assimilat: Podem crear opinió, llençar idees,… però
cal plasmar-les en la premsa escrita, cal desenvolupar-les en llibres, cal
crear plataformes, cal fer qualsevol cosa que permeti donar vida i consistència
a la vertiginositat de la informació que es desprèn dels blocs.

I, per últim, diu Cuyàs que ?El cultivador de
blocs és també un tipus generós i un dialèctic. El seu bloc, escrit sense ànim
de lucre, sempre remet a un altre bloc o a una dotzena o centenars d’altres. Si
defensa una idea política, et condueix a blocs que defensen la mateixa idea,
però també als que defensen la contrària.?
Amb aquesta eina, no només es vol tranmetre opinió, idees, informació,? també es vol aprendre, i si és a través
de qui pensa diferent a tu, encara millor. En aquest aspecte estem encara
molt lluny del desitjable. M?explico. Llegint el llibre ?La paraula contra el mur?
de Víctor Alexandre -que està basat
en un format epistolar, però de la nova era: el correu electrònic-, podem
comprovar com n?és d?enriquidor el debat entre dues persones totalment demòcrates,
però que per mil motius pensen coses totalment oposades. Aquest llibre no és
més que un seguit de correus electrònics que es van escriure Víctor Alexandre i
un amic seu castellà (o espanyol). Doncs bé, per que ho dic això. Perque crec
que un dels aspectes en què encara no
hem aprofundit és en el bloc com a eina de discussió entre els que no pensem
d?igual forma. A través dels blocs seguim pecant d?un excés d?amiguisme
intel·lectual, cosa que no afavoreix al debat. En aquest camp, hi ha molt a dir
i fer [podria ser un dels pròxims projectes].

En fi, encara que sembli molt crític amb alguns aspectes de l?article de?n
Cuyàs, he de dir que és un tema apassionant i que, en definitiva, hi estic
bastant d?acord, però no tant en considerar-ho el naixement d?una nova
generació, si no més aviat el naixement d?una nova eina que donarà molt a
parlar (escriure, llegir).

+ Info a: Per on es mou la
Catosfera? i La
febre dels blocs no s?atura.

Salut i llibertat!

Marcús

Blocus track: MANEL CUYÀS: (Mataró,
1952) Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de
Barcelona. Gestor cultural primer a l’Ajuntament de Mataró i després a
Olimpíada Cultural del 1983-1992. Fundador i redactor d’El Maresme i del
Mataróescrit, director de l’edició del Maresme del PUNT, des del 2003 és
director adjunt d’El Punt de Barcelona. Com a autor ha publicat: "Mataró,
una ciutat", "Mataró sota teulada" i "Taques al marge"
(novel·la).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!