
La "generació bloc" s'obre pas és l'article de Manuel Cuyàs publicat dissabte a El Punt. Agraeixo la referència que em fa, en Cuyàs, i us recomano la seva lectura. Quan vaig començar a explicar-li això dels blocs, en Cuyàs va reaccionar amb un rebuig evident. Ni ho entenia ni ho volia entendre. Amb el temps, però, ha evolucionat fins al punt de teoritzar sobre el món dels blocs i la generació que s'hi ha apuntat amb més convicció. Ell l'ha titllada com la "generació bloc", i em sembla molt suggerent les reflexions i els reptes que planteja.
Divendres, Salvador Cardús publicava Els sense nom al diari Avui. És un article que també recomano, i el cito aquí perquè crec que la lectura de tots dos té sentit. Cardús sosté que hi ha uns "sense nom" en l'espai del catalanisme, el sobiranisme i/o l'independentisme, mentre que Cuyàs adverteix que els governants que sorgeixin d'aquestes eleccions seran rellevats d'aquí a un parell de legislatures, com a molt, pels ciutadans de la "generació bloc".
Jo fusionaria els "sense nom" amb la "generació bloc" perquè, en el fons, els desacomplexats d'aquesta generació emergent han de ser capaços de prescindir de noms i etiquetes i saber-se moure al marge del concepte "nom".
Cuyàs recull a la seva tribuna una frase meva que més o menys deia així: «L'agitació que la vostra generació feia amb conferències i manifestacions on es llançaven llambordes pel cap, nosaltres la fem amb uns blocs que si un dia serveixen per la discussió intel·lectual, un altre criden a la desobediència civil o a votar no al nou Estatut.»
Divendres, xerrant, en Cuyàs em va formular una pregunta: ¿Com és que no hi ha dones entre els autors de blocs? La pregunta és molt oportuna, perquè un simple repàs als llistats de blocs d'aquesta pàgina posa de manifest l'escassa presència femenina a la bloquesfera. Contrasta la creixent presència de dones en política i càrrecs de responsabilitat pública amb l'encara minsa participació femenina a la bloquesfera, almenys la més polititzada.
¿Us apunteu a la generació bloc? Feu-ho córrer.
¿Per què no hi ha tantes dones com homes a la bloquesfera? Reflexionem-hi.
Referències:
Divendres, Salvador Cardús publicava Els sense nom al diari Avui. És un article que també recomano, i el cito aquí perquè crec que la lectura de tots dos té sentit. Cardús sosté que hi ha uns "sense nom" en l'espai del catalanisme, el sobiranisme i/o l'independentisme, mentre que Cuyàs adverteix que els governants que sorgeixin d'aquestes eleccions seran rellevats d'aquí a un parell de legislatures, com a molt, pels ciutadans de la "generació bloc".
Jo fusionaria els "sense nom" amb la "generació bloc" perquè, en el fons, els desacomplexats d'aquesta generació emergent han de ser capaços de prescindir de noms i etiquetes i saber-se moure al marge del concepte "nom".
Cuyàs recull a la seva tribuna una frase meva que més o menys deia així: «L'agitació que la vostra generació feia amb conferències i manifestacions on es llançaven llambordes pel cap, nosaltres la fem amb uns blocs que si un dia serveixen per la discussió intel·lectual, un altre criden a la desobediència civil o a votar no al nou Estatut.»
Divendres, xerrant, en Cuyàs em va formular una pregunta: ¿Com és que no hi ha dones entre els autors de blocs? La pregunta és molt oportuna, perquè un simple repàs als llistats de blocs d'aquesta pàgina posa de manifest l'escassa presència femenina a la bloquesfera. Contrasta la creixent presència de dones en política i càrrecs de responsabilitat pública amb l'encara minsa participació femenina a la bloquesfera, almenys la més polititzada.
¿Us apunteu a la generació bloc? Feu-ho córrer.
¿Per què no hi ha tantes dones com homes a la bloquesfera? Reflexionem-hi.
Referències:
-Xavier Mir: "La generació blocaire diu que ara referèndum és democràcia"
-Carles Puigdemont: "Generació Bloc"
-Enric Gil: "La generació bloc"
-Laia Gabarró: "Generació bloc"
-Josep Martorell: "La generació bloc"
-Marc Roca: "Blocs: Generació o eina?"
-Dani Casanovas: "La Generació Bloc i l'Oriol Junqueras"
-Ramon Bassas: "Generació bloc?"
-Racó català: Generació bloc
-Toni Ibàñez: "Qüestionari"
-Carme Porta: "Les dones a la blogosfera"
-Dessmond: Blogs, polítics i productivitat
-Xavier Peytibi: "Generación blog"
-Joan Antoni Baron: "Entorn de la generació blocs"
-Josep Martorell: "La generació bloc"
-Marc Roca: "Blocs: Generació o eina?"
-Dani Casanovas: "La Generació Bloc i l'Oriol Junqueras"
-Ramon Bassas: "Generació bloc?"
-Racó català: Generació bloc
-Toni Ibàñez: "Qüestionari"
-Carme Porta: "Les dones a la blogosfera"
-Dessmond: Blogs, polítics i productivitat
-Xavier Peytibi: "Generación blog"
-Joan Antoni Baron: "Entorn de la generació blocs"
[Deixeu l'enllaç de les vostres anotacions sobre Generació bloc i les afegiré al llistat.]











El dia que
vaig fer setanta anys em van regalar un bloc. Com que això va ser al
gener passat, reacciono tard a la qüestió plantejada per Manuel Cuyàs
al diari El Punt de 26.10.06 sobre si La «generació bloc» s'obre pas o
se’l barra. La veritat, em pensava que la blocosfera escupiria un
septuagenari. Millor dit, que un septuagenari s’hi ofegaria. Error.
M’estic convertint en blocaire. Per això em sembla que el fenomen no té
res d’especialment generacional. És un artefacte més de «nova
generació» i prou. Tan de bo fos tan fàcil de generar canvis en la
successió biològica! La nova generació acostuma a ser la següent i
prou. Ben mirat la blocosfera està cridada a ser un espai
intergeneracional més. Un cibermercat multigeneracional. Ho ! veurem.
Tal com demanes et passo un enllaç a un post sobre qüestió generacional, lligat al tema "Generació Bloc".
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2006/12/qesti-generacional.html
Fins aviat,
Marc
cómo que no hay mujeres en la blogsfera? siempre nos dejáis escapar, no os enteráis de que estamos ante vuestras narices!!! búscame por el negroni, a ti me ha recomendado juanjo que te busque. y mis vecinos andreu y roger te pueden contar que al menos tienes una mujer que escribe, y mucho, rondándote. come on!!!!
elisabethgi@gmail.com http://lageneraciondelimposible.blogspot.com
besos
Hola SEÑOR SaúL Gordillo le boy ha decir porque no hay tantas donas en el bloc, yo creo que no escriben mucho porque las pocas que somos lo hacemos para que se nos comprenda, y nos den un puesto en la sociedad
Y lo que hacen muchas personas es tratarnos regular, pero las mujeres estamos aquí para saber como va todo en Cataluña, hay catalanas y castellanas con un corazón muy grande que no les cave en el pecho con ganas de que se nos reconozca como personas además de ser madres y señoras (de) un saludo ENCARNAnecessàriament per l'experimentació amb les noves tecnologies. Qui no
ho vulgui veure així, és que està cec o prefereix quedar-se al segle
passat. Els blogs segueixen sent una eina molt valuosa per a
l'escriptor. Escriure cada dia serveix per agafar ofici. És un
aprenentatge lent, però segur. Saber que hi ha gent que et llegeix
(perquè en tens constància),
t'anima en aquesta incerta singladura de les lletres virtuals. Les
possibilitats són immenses i encara molt inexplorades: entrecreuaments
d'autors i personatges, una autèntica teranyina dins la qual es
fecunden co(i)nspiracions inèdites i insòlites... La generació dels blogs encara és a les beceroles. No és una qüestió de fe, sinó de fets: la facticitat quotidiana d'una ciberescriptura ultramoderna.
ENTRELLUM 7.4.06
Sobre blocs, he trobat l'entrevista a José Luís Orihuela, autor del llibre La revolución de los blogs. La podeu llegir a http://www.portalcomunicacion.com/cat/aab_ent_det.asp?entrevista=32&id_sub_des=38
Jo escric un blog des del mes de febrer d'enguany i hi he parlat de política quan m'he sentit amb la necessitat de fer-ho, igual com amb qualsevol altre tema. El meu, com el de la immensa majoria de dones, no és un blog polític, és un blog personal, en el que també s'hi pot parlar de política.
De tota manera penso que tampoc no cal saber si qui escriu és un home o una dona, el fet que sempre acabem fent aquesta distinció em fa pensar que encara estem més propers a l'home de les cavernes que al s. XXI, on se suposa que hi ha d'haver igualtat entre gèneres, però la igualtat no és ser iguals sinó només deixar de ser diferents. Bé, al menys, això és el que m'agradaria a mi.
Recupero el principi ja que m'he oblidat la referència:
"Em sembla, com ha dit en perejoan, que les dones escrivim força blogs, el que
passa és que segurament parlem de moltes més coses, no sempre de
política."
Es veritat el que diu en Perejoan, a Blogger i altres servidors les dones i són en qüantitat (i qüalitat), però acostument a parlar de temes més qüotidians o de creació literaria. La prova de que les dones són més pràctiques s'exemplifica en la manera de conduir. Acostumen a anar més a la seva; aparcar on volen, reduïr la marxa discressionalment, fer cas relatiu dels "cediu el pas"...(l'accident de moto que vaig tenir, que em va fer sortir volant 3o metres, va ser per aquest motiu)....aquesta teoría és certa, encara que em diguin masclista. Doncs això, crec que les dones parlen menys de política perquè no els hi agrada perdre el temps, es posen nervioses.
Els retrats generacionals que de tant en tant s'empesquen els periodistes acostumen a ser forçats, casuals i ridiculs. En el cas de la Generació Bloc però, m'hi reconec i el subscric totalment.
La pobre presència de dones blocaires i sobretot de dones blocaires entorn de la política és la mateixa que es veu en la base de la majoria d'inciatives i plataformes polítiques. No sé per que no hi son, però el cert és que es troben a faltar.
Fins aviat,
Marc
http://arestanord.org/alexis/?p=82
salut
En part estic d'acord en que el nostre sistema educatiu home-dona ens marca encara ara.
Tal com he escrit en el meu bloc, penso que "les dones tenen poc temps per escriure, llegir i reflexionar sobre la política i la societat, el temps els cau a sobre pensant en solucions als problemes diaris: del treball remunerat i del treball domèstic.
Potser els homes són més pràctics i no donen tantes voltes als problemes del dia a dia, són més concrets a l'hora de pensar. O potser ja tenen totalment solucionat algun dels dos àmbits de les preocupacions diàries (el domèstic principalment), perquè tenen algú altra que pensa en això i se'n ocupa."
Hola yo pienso como usted no es que no nos interese el Bloc y la política es que tenemos otros problemas mas grande cada DIA en casa con los padres con los hijos y alguno problema mas que se nos agregan, pero sabemos cuando los políticos lo hacen bien y sabemos agradecerlo, somos las primeras que nos damos cuenta ala hora de comprar arrimemos todos el hombro, y lo agradecerán todas las generaciones un saludo ENCARNA