MARCÚS

Avui he assistit a un esmorzar-tertúlia al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) per debatre sobre dones i mitjans de comunicació. S’hi presentava l’estudi “Representació i tractament de les dones i el gènere en la informació sobre economia”, una iniciativa d’Ajuda en Acció elaborat per Elvira Altés i Sílvia Majó. Agraeixo a la Sílvia la invitació, perquè realment he trobat molt interessant el debat que s’ha generat, el vídeo-reportatge que hem pogut veure (anomenat “2 de cada 10”) i l’exposició de les conclusions de l’estudi. Sobre aquest tema en parlarem properament a Can Escacc, espero que amb força continguts d’interès i tots el mateix dia, a l’estil “monogràfic”.

S’ha parlat de la situació actual, de l’evolució, de les quotes, de l’egocentrisme masculí, de la visibilitat, de les perspectives de gènere, del paper de les facultats de comunicació a les universitats, del paper proactiu que han de prendre les dones per alçar la seva veu als mitjans, del biaix entre quantitat de dones a les redaccions i quantitat d’informació sobre dones (i la qualitat d’aquesta informació), de les fonts, del paper dels tertulians i la poca presència de dones, etcètera. En fi, un tema històric, que avança, però massa a poc a poc i del qual no se’n parla prou.

S’ha dit que s’ha parlat amb directius de mitjans sobre el tema de la presència femenina en la informació, que la resposta és bona, però que a l’hora de la veritat les coses no canvien o ho fan massa a poc a poc. La meva proposta ha estat girar la truita. Si els directius de mitjans no responen en positu (a la pràctica), cal emprendre altres vies de pressió.

Així, he proposat crear un Observatori de les dones i el gènere en els mitjans de comunicació, a l’estil, per exemple, del què fa Wicacc amb l’ús de la llengua catalana a la Xarxa. Mentre Wicacc fa un informe mensual mitjançant el qual podem veure l’evolució de la llengua catalana a Internet, l’observatori que proposo seria una eina que permetria conèixer l’evolució del tracte que reben les informacions sobre dones i gènere als mitjans de comunicació catalans.

Amb aquesta informació tindríem dues dades importants. Una, conèixer l’evolució, que és el què realment interessa, per comprovar si seguim el camí correcte. L’altra, podria ser fer un rànquing de mitjans, segons el tracte que fan d’aquestes informacions. Ningú voldrà ser l’últim de la llista, per tant fer públic el grau de compliment pot ser una bona eina de pressió per a aconseguir l’objectiu final: La igualtat de tracte entre homes i dones en la informació que ofereixen els mitjans de comunicació.

S’ha dit que fer un observatori d’aquestes característiques seria car. La meva proposta és que no ho ha de fer una entitat sola, la col·laboració tècnica, humana i econòmica entre divereses entitats podria ser la clau.

D’aquí pocs dies, podreu consultar l’estudi sencer, articles d’opinió i altres continguts al web d’Escacc.