La música, interpretada en directe, reforça les intencions d’uns quadres visuals que reflecteixen els estats d’ànim d’un artista que ha de refer la vida després d’una caiguda. Rigot va fer la dramatúrgia i s’encarrega de la posada en escena i de l’escenografia. El director volia protegir el món de dalt del cable, detalls que humanitzen els artistes, mirades i complicitat entre ells o amb els músics i, fins i tot, el públic. L’obra es va estrenar el 2006. Quatre anys després, aclareix Posada, ja hi ha prou domini de la tècnica per enriquir els contactes i les mirades que reforcen la dramatúrgia. Es parla de la caiguda, de la cura, de la superació, de l’amor, de la seducció… Olivier remarca que l’obra és vitalista. La biografia de Rigot supera l’obra en dos termes: el seu accident que l’ha apartat del cable no va ser al circ i, d’altra banda, el director ha començat altre cop a pujar dalt del cable en nous espectacles, després d’una llarga recuperació.
Le fil sous la neige és el primer espectacle que la companyia confecciona únicament amb el treball dalt del cable. En 90 minuts no baixen de les altures (que van dels 80 centímetres als tres metres i mig). La peça no té gaire més elements que la capacitat dels artistes. Olivier diu que el cable la va persuadir pel joc d’equilibris, un joc que li remet a la infància, a buscar el punt d’equilibri i a reptar-se a perdre’l per recuperar-lo abans de caure. La companyia, fundada al 1996, ha contractat els millors artistes de cable. La complexitat de l’obra és tal que, si algun té una lesió, es fa insubstituïble.
Appreciate your expressing. i truly regards that you just given to people a real informative submit..