BLOC DE CIRC

PER MARCEL BARRERA

22 d'octubre de 2021
0 comentaris

El circ tradicional explota contra les polítiques del Ministeri de Cultura INAEM

Un dia després d’anunciar-se el premi a Manolo Alcántara, el circ tradicional ha explotat contra el Premio Nacional de Circo que concedeix el Ministeri de Cultura INAEM i les seves polítiques de foment del circ. En una carta oberta, Suso Silva (Circo de los Horrores) acusa l’INAEM de “mirada dogmàtica” i diu que va decidir rebutjar ser membre del jurat per la política del govern espanyol, que segons Suso “posa en perill els circs amb carpa”.

La carta oberta, dirigida al ministre de Cultura, Miquel Iceta, compta amb el suport de molts dels artistes guanyadors del Premio Nacional de Circo i porta la firma de Rosa Raluy, Lluís Raluy, familia Popey, Hermanos Álvarez i Los Tonitos, entre molts d’altres. Ahir, l’antipodista Consuelo Reyes, a qui els impulsors de la carta no van localitzar, també va donar suport al text.

Suso Silva té raó quan diu en la seva carta que el circ tradicional està menystingut per les polítiques del Ministeri, però després de la trajectòria dels últims anys de Suso,dient pestes del circ tradicional, callant davant l’ofensiva contra els circs amb animals, tirant merda contra José María González (Circo Mundial), vetant periodistes als seus espectacles -a través de Productores de Sonrisas dels Hermanos González- i allunyant-se expressament d’aquest llenguatge, no crec que sigui la persona més creïble per erigir-se com a estendard del circ clàssic.

Manolo Alcántara no es mereix estar al mig de la polèmica. La carta de Suso té molta raó però és inoportuna. A què es dedica la comissió de circ de l’INAEM?

Suso també diu que no té res en contra dels artistes de circ contemporani, però aleshores no s’entén per quin motiu ho ha escrit ara justament, el dia després del premi a Manolo Alcántara, un excel·lent artista, persona sensible i gran professional, que no es mereix estar al mig de la polèmica.  L’any té molts dies per una carta com aquesta, i a més el circ tradicional i el contemporani formen part de la comissió de circ de l’INAEM, que no s’ha pronunciat mai públicament.

Fa mesos algú del jurat em va preguntar quins candidats es mereixerien el Premio Nacional de Circo. Era a títol personal, és clar. I vaig donar un nom: Manolo Alcántara. Sabia la tendència del jurat i se’m va acudir aquest nom, però també se’l mereixerien molts artistes del circ tradicional. Després vaig saber que entre els noms proposats també hi havia la Circus Arts Foundation de Genís Matabosch i la revista Zirkòlika.

Evidentment, el Premio Nacional de Circo s’ha de repensar de dalt a baix. No pot continuar així, creant tant malestar en el sector. També el jurat. No entenc gaire la seva composició, amb un representant de la Generalitat de Catalunya, Nèlida Falcó, que és més una política que no una professional independent del circ.

Això no va de guerres entre el circ contemporani i el tradicional, com avui titula el diari El Pais, sinó que va d’exigir als governs una política coherent de protecció del circ, del contemporani i, evidentment, del més oblidat, estigmatitzat i perseguit actualment: el tradicional.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.