Després de treballar de dilluns a divendres, els dies de festa l’Eladi viu entre parèntesi, sol i desvagat, recreant-se en modestes rutines: papers i cafè a l’escriptori, un volt a mitja tarda, música o futbol ajagut al llit… A força de voler estar amb si mateix, no és estrany que passi tot un final de setmana sense dir ni una paraula. Diumenge al vespre, sopant dret a la cuina, se sent buit.
Dilluns, tornar a la feina serà reintegrar-se a la vida social: viure pendent del rellotge, carregat de reunions, dinars, visites. Però mentre s’afaita es pregunta si no són els dies feiners, amb el seu automatisme frenètic, els que formen un parèntesi. Aquella disfressa (americana, corbata, sabates de sola, cartera), no denota que entre setmana el seu jo queda hivernat?, que ell fa simplement d’actor en una representació pautada?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!