Las al jaç

La Segona de Mahler té un final lluminós, apoteòsic. Gustav Mahler la va triar per al seu concert de comiat de Viena, i Leonard Bernstein per al seu concert número mil amb la Filharmònica de Nova York. Ahir Eiji Oue (que estima Mahler, va rebre lliçons de Bernstein i buscava un final que estigués a l’altura) també es va acomiadar de Barcelona amb la Segona.

Veient com va xalar Oue, entens Gilbert Kaplan, el milionari americà que, després d’assistir a un concert de la Segona, va decidir aprendre música per a poder-la dirigir algun dia, i que ha acabat essent una de les primeres autoritats mundials en la segona simfonia de Mahler.

Al final del concert d’ahir, l’aplaudiment va ser llarg i intens. Diversos aficionats –senyores, majorment- es van acostar al peu de l’escenari per a allargar flors al director. Una fins li va donar un retrat emmarcat (diria que del propi Oue). El mestre estava en la seva salsa. Va desfer el llaç amb la bandera catalana d’un dels rams i se’l va posar al cor. La gent, com al futbol, cantava “Oueee, Oue, Oue, Oue!”. Fins l’Orfeó Català, que encara era a l’escenari, va entonar aquest cant espuri.

Durant els anys que ha dirigit l’OBC, probablement no ha complert l’horari laboral ni ha imposat disciplina a l’orquestra, però ahir va quedar clar que s’ha fet estimar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!