Va ser l’enyorat amic Eduard Delgado qui em va fer veure un dia que, a l’Estat espanyol, els camps de futbol de Madrid inclòs en avall tenen noms de persona (Santiago Bernabeu, Vicente Calderón, Sánchez Pizjuan, Rico Pérez, Ruiz de Lopera), i de Mardid en amunt tenen noms de lloc (Mestalla, la Romareda, Anoeta, el Sardinero, Riazor). (CONTINUA…)
Això em va confirmar l’opinió que batejar llocs amb noms de persona no és bona idea. Perquè fomenta el culte a la personalitat però també perquè els noms de persona són poc funcionals per a designar llocs; resulten poc identificatius. Per exemple, que les sales del Teatre Nacional es diguin sala gran i sala petita és d’una precisió exacta. En canvi, qui em sap dir quina sala del Mercat de les Flors és l’Ovidi Montllor i quina és la Maria Aurèlia Campany?
L’altre dia vaig veure al TN que l’Auditori vol batejar les seves sales amb noms de persona (no s’hi han matat gaire. Crec que van dir que la sala simfònica es diria Pau Casals). Jo els demano que no ho facin: sala simfònica, sala de cambra, etc., em semblen noms insuperables.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És un dels motius perquè no em va agradar que li posessin a l’estadi olímpic el nom del President Companys. Però suposo que l’onada uniformitzadora del tripartit és constant i no defalleix mai.