Las al jaç

Ho explica un alt càrrec del Departament de la Presidència. Poc després de prendre possessió el president Montilla, l’alt càrrec li va dur al despatx un portafirmes amb uns decrets que el president havia de firmar. Montilla obre el portafirmes i comença a llegir els decrets, amb l’esglai consegüent de l’alt càrrec, que evidentment no els havia llegit. Montilla comença a fer preguntes sobre aspectes concrets dels decrets i a l’alt càrrec una suor freda li va baixant esquena avall. Se’n surt com pot i finalment aconsegueix abandonar el despatx presidencial amb els decrets firmats.

Amb Pasqual Maragall, entrar un portafirmes al despatx del president era una acció purament formulària. Maragall anava posant autògrafs mentre comentava l’actualitat del dia. No consta que mai hagués llegit res del que se li posava al davant. (CONTINUA…)

Sens dubte, Maragall i Montilla són estils gairebé oposats i, a més, han estat presidents en moments biogràfics molt diferents. Maragall va arribar a la Generalitat després d’una llarga carrera. Va dedicar a la presidència els últims anys de la seva vida política, i no hi va anar precisament a suar la cansalada. Montilla, fins fa quatre dies, el càrrec públic més rellevant que havia ocupat era el d’alcalde de Cornellà. Arriba a la Generalitat en plena trajectòria emergent i amb esperit estajanovista.

Treballar molt no és garantia d’encert, però personalment sempre he preferit els que penquen als penques.