Las al jaç

Aquests dies he hagut de remenar molts papers vells, i m’ha passat per les mans alguna curiositat. Per exemple, un projecte que l’enginyer industrial Joaquim Agulló i Marly va presentar el 1935 al FC Barcelona per a instal•lar un sistema d’enllumenat al camp de les Corts.

Abans de jugar a les Corts, el Barça ho feia al camp del carrer Indústria. Aquest camp comptava amb una il•luminació artificial precària, que es va estrenar el 14 d’agost de 1912 en un partit entre el Barcelona i el Sabadell (vuit dies abans s’havia fet al camp de la Creu Alta de Sabadell el que sembla que va ser el primer partit de futbol amb il•luminació artificial celebrat a Espanya). Però van ser experiments esporàdics: durant dècades tots els partits de futbol es van continuar jugant a la llum del dia, o sigui pels volts del migdia o a primera hora de la tarda. I no cal dir que encara faltaven molts anys perquè els camps de futbol s’acabessin convertint en platós de televisió.

Per tant, el 1935, quan el senyor Agulló –per pròpia iniciativa- presenta el seu projecte, els partits nocturns de futbol són pràcticament desconeguts (el 1929 s’havia inaugurat l’estadi olímpic de Montjuïc, amb un potent enllumenat artificial, però no s’hi havia jugat cap partit de nit). Per això l’enginyer acompanya el projecte pròpiament dit (dades tècniques, plànols, pressupost) amb una memòria justificativa on exposa els avantatges dels partits nocturns.

D’acord amb aquesta memòria justificativa, el primer avantatge de la il•luminació artificial és que permetria allargar la temporada i fer venir a Barcelona equips estrangers un cop acabat el campionat domèstic (que s’acabava a començaments d’estiu, quan la calor ja feia inviable jugar partits a ple dia). La memòria –en un català molt correcte- ho explica així:

Amb la celebració del Campionat de Catalunya, Torneig de Lliga i Copa d’Espanya, queden totalment acaparades les dates lliures i acaba la temporada ja ben entrada l’estació d’estiu. La celebració de partits internacionals que tanta d’emoció i interès han despertat i desperten encara entre els nostres aficionats queda allunyada de les possibilitats dels nostres clubs. Si alguna vegada l’animosa junta d’un club s’atreveix a fer venir un equip estranger després d’haver-li satisfet les quantioses exigències, comprova amb desil•lusió com la calor “refreda” els ànims dels menys entusiastes i allò que tenia que ésser un èxit esdevé un fracàs. Sovint aquesta desanimació ja pren lloc en els darrers partits de competició oficial, ja que molts aficionats acostumats a passar el dia fora de la ciutat, a les platges sobretot, no tronen fins al vespre, essent, per tant, impossible llur presència en el camp de futbol encara que a l’hora precisa en què va a començar el partit sentin desitjos d’assistir-hi.”

Agulló fins i tot es planteja la possibilitat de jugar partits internacionals entre setmana, quan la il•luminació artificial “permetria la celebració d’una temporada internacional que podria ésser de més d’una jornada, jugant 4 partits com a mínim, o 8 si es considerava convenient jugar a la nit del dijous o de qualsevol dia que es considerés més adient”. Només li falta proposar que els partits es juguin a tres quarts de nou!

Perquè poder jugar partits en dia feiner era un altre dels avantatges de l’enllumenat artificial. Per exemple, la memòria remarca que si un diumenge calgués suspendre el partit per mal temps, l’endemà no caldria jugar-lo en horari laboral sinó que es podria jugar al vespre, quan els aficionats ja haurien sortit de la feina.

Tot això era excel•lent, però el proponent era conscient de l’escepticisme amb què podia ser acollit el seu projecte. Els llums artificials permetrien una visió prou bona del joc?, la gent s’acostumaria a anar al futbol a la nit?

Agulló havia viatjat als Estats Units, on havia presenciat partits nocturns de beisbol i de futbol americà. Aquesta experiència l’havia convençut de les possibilitats d’èxit del seu projecte:

“Una ombra de dubte es presenta tot seguit a la persona que no ha vist mai un partit de Futbol nocturn. Tenen la mateixa visualitat que els fets a la llum del dia? Afortunadament s’ha resolt amb satisfacció tot el necessari i hom pot constatar que els espectadors segueixen amb veritable emoció i interès la fase més mínima o jugada més insignificant del partit per lluny que es trobi l’espectador del lloc on es desenvolupa el joc.

Als Estats Units tenen per sport de màxima popularitat el base ball, joc que exigeix el desplaçament d’una pilota de dimensions reduïdíssimes a velocitats bastant notables i que ofereix les màximes dificultats de visualitat. No obstant i això, els americans han estudiat i resolt el problema de la il•luminació d’un camp de base ball, que ofereix més dificultats que no pas la il•luminació d’un camp de futbol.

Allà els partits de futbol a la nit són ja tan populars que no hi falten llurs grups d’aficionats “pur sang” que afirmen i reafirmen que un partit de futbol jugat a la nit entre equips de qualitat no es pot comparar amb un partit diürn. Argumenten dient que la foscor que emmarca el camp de joc augmenta l’emoció i bellesa de l’espectacle.

Agulló està convençut que els partits nocturns també serien ben acollits a Barcelona:

El contingent d’aficionats “no pur sang” els quals es refreden pels obstacles més insignificants, es sentirien seduïts per l’agradosa frescor d’una nit d’estiu, que sempre convida a assistir a un espectacle.” A més, “l’important contingent de persones que el diumenge abandonen Barcelona per anar a les platges, i en general a fora, tornen a la ciutat, la majoria, a la nit i, després d’haver passat un dia plàcid, es sentirien atrets per la bellesa i emoció d’un bon partit de futbol.”

Com a conclusió, la memòria declara el convenciment que “la il•luminació del camp de joc de les Corts seria un èxit esportiu, espectacular i financer”. Fins i tot pronostica que la inversió (40.401,60 pta., segons el pressupost del projecte) s’amortitzaria en una sola temporada. I acaba:

“esperem que la digníssima junta del Futbol Club Barcelona estudiarà amb atenció aquest projecte d’il•luminació, la realització del qual constituiria una sorpresa agradable per l’aficionat, una gesta més al brillant historial del Futbol Club Barcelona, que amb el seu procedir donaria lloc a que una vegada més Catalunya sigués la porta per on entrés a la Península Ibèrica l’alè del progrés.”

L’any 1935, el president del Barça era Esteve Sala, propietari, entre d’altres, del quiosc de Canaletes i de l’Hotel Orient de la Rambla. Tot i que Sala era un home innovador –poca broma: diuen que va ser el primer a portar a Barcelona (i a Espanya) les patates xips i la pizza, i fou l’inventor de les maduixes amb nata- el projecte d’il•luminació va quedar en algun calaix. El camp de les Corts va haver d’esperar prop de vint anys -fins al 2 de setembre de 1954- per a gaudir del futbol en “l’agradosa frescor d’una nit d’estiu”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!