Sóc un llec absolut en informàtica, però, del llit estant, he fullejat el llibre “Qui és qui a Internet? Recull inèdit de fets i anècdotes“, d’Andreu Veà, editat pel Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. M’ha semblat interessant. Inclou una sèrie d’entrevistes als grans gurús d’internet. A tots els fa el mateix qüestionari, que inclou una pregunta sobre com veuen el futur de la xarxa.
Els savis coincideixen en què aviat deixarem d’associar internet a una pantalla d’ordinador, un teclat i un ratolí. Diu Bill Joy, per exemple: “L’aparell principal que farem servir el durem a la butxaca. Serà un dispositiu de connexió en xarxa que durem al damunt. Llavors podrem accedir a diverses pantalles i màquines i fer-les servir, ja que tot l’espai del voltant en detectarà la presència. Tots els dispositius d’aquest espai estaran connectats a internet.”
I entermes similars, però encara més suggestius, Leonard Kleinrock explica el seu concepte d'”informàtica nòmada“:
“Internet -diu Kleinrock- està sortint de la pantalla i entrant al nostre món físic: la idea dels espais intel·ligents, en què les nostres parets, escriptoris, taules, ungles, cinturons i ulleres estaran vius gràcies a la tecnologia. Quan caminis per un entorn tan tecnològicament viu, ni te n’adonaràs. Ho tindràs tot personalitzat: arribaràs a un dispositiu i ell mateix et donarà el teu perfil, els privilegis, les preferències… És la idea d’introduir el ciberespai al teu món físic.”
Lo de les ungles connectades a internet té el seu què. En qualsevol cas, sembla molt clar que, com declara Douglas Engelbart a la seva entrevista, “comparat amb el seu potencial (d’internet), encara no ens estem ni enlairant”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!